1) JOSÉ LÓPEZ MONTENEGRO
FERRAN AISA
La figura de López Montenegro està lligada a
la idiosincràsia del quixotisme ibèric, va exercir de periodista, de mestre laic i de poeta. Militar de carrera va abandonar els
privilegis de la seva professió per dedicar-se a lluitar per la idea
anarquista, posant-se al costat dels humils i dels rebels. Aquesta ferma
actitud de deixar l’Exèrcit li va causar calamitats i misèries, però, a canvi
va guanyar llibertat i independència ètica. López Montenegro es va lliurar,
aleshores, al combat social i, sobretot, llibertari. Va participar en la revolució de 1868 i va diririgir el diari El Republicano (Saragossa, 1869) i va ser un dels fundadors del Casino Autonomia de la capital aragonesa. Per les seves idees llibertàries va
ésser empresonat durant el regnat d’Amadeu de Savoia.
José López Montenegro fou un
dels organitzadors de la Federació Regional Espanyola de l’AIT, participant-hi
en el Congrés de Saragossa de 1872. També fou defensor de la Comuna de París i
hi va prendre part en la insurrecció de Cartagena. Sufocada la insurrecció va
marxar a França on visqué el seu exili. Al seu retorn a Espanya va fer de
mestre a Sabadell i a Sallent. Fou director del diari anarquista Los Desheredados, que es publicava a la
capital vallesana. Anselmo Lorenzo va manifestar que López Montenegro formava part de la lògia maçònica "Los Hijos del Trabajo".
A final del segle XIX va patir la razzia antianarquista i va ésser tancat al Castell de Montjuïc
arran de la bomba de Corpus de 1896. López Montenegro fou un dels molts
condemnat en el cèlebre “Procés de Montjuïc”. Quan va aconseguir la llibertat
va immigrar a Amèrica, des d’on va continuar la seva tasca literària i social.
El poeta i agitador social va promoure amb Anselmo Lorenzo les idees base del sindicalisme revolucionari francès, tant a l’Argentina i l’Uruguai com a Espanya. López Montenegro fou un prolífic autor en prosa i en vers. La seva obra està centrada en la fascinació científica per la relació de la natura amb l’ésser humà. Entre els seus treballs destaca El Botón de fuego, Catecismo libertario, que va publicar durant el seu exili a Buenos Aires.
El poeta i agitador social va promoure amb Anselmo Lorenzo les idees base del sindicalisme revolucionari francès, tant a l’Argentina i l’Uruguai com a Espanya. López Montenegro fou un prolífic autor en prosa i en vers. La seva obra està centrada en la fascinació científica per la relació de la natura amb l’ésser humà. Entre els seus treballs destaca El Botón de fuego, Catecismo libertario, que va publicar durant el seu exili a Buenos Aires.
El llibre està dividit en quatre temes
complementaris: 1) La Naturaleza (poema). 2) Nociones científicas. 3) Crítica
de los sistemas gubernamentales. 4) Compendio de sociología. López Montenegro
basant-se en els principis de Darwin desenvolupa el seu treball poètic des de
l’esperit científic i, a través dels ideals i la imaginació, interpreta
l’Univers. El poema presenta la natura en permanent transformació, des de
l’origen fins l’aparició de l’home:
Pasaron dos mil años desde el día
en que sobre la tierra, nuestra madre
el hombre apareció, y desde entonces
otra raza magnígica se hace
que, acaso, sea, toda inteligencia.
El poeta l’any 1902 va publicar a Barcelona La Naturaleza (Poema), nociones de geología
y zoología para los trabajadores, un dels cants portava per títol: “La
Geología sometió a la Biblia a consejo de guerra permanente”:
Con artera y feroz hipocresía,
trazando embustes y forjando planes,
el concierto del mundo se varía
a merced de unos cuantos holgazanes.
Se llama religión tal felonía,
prosperidad eterna sus afanes;
sin advertir la gente el desatino
de suponer el bien en lo divino...
José López Montenegro interpreta també la
relació de l’art, la ciència i l’anarquia:
<<La necesidad hizo el arte, así como el conjunto de reglas u
observaciones para perfeccionar el arte, creó a la ciencia, y ésta realizó la
civilización. Qué es ateismo? La negación de todos los dioses y poderes
sobrenaturales. Qués es anarquía? Gobernarse cada uno a sí mismo, o no haber
gobiernos políticos. (...) La anarquía es la dignificación humana, borrando de
la historia crimenes y barbaridades.>>
José López Montenegro, iniciat el nou segle,
va retornar a Barcelona on la vellesa, la malaltia, les privacions i la ingratitud
van acabar amb la seva existència l’any 1908.
(Catalunya), núm. 93, gener de 2008)
No hay comentarios:
Publicar un comentario