30/1/12

JOAQUÍN AISA/Guerra Civil


DE LES BARRICADES DE BARCELONA AL FRONT D'ARAGÓ

DIARIO DE UN MILICIANO REPUBLICANIO DE JOAQUÍN AISA RALUY  (EDICIÓ A CURA DE FERRAN AISA I PÀMPOLS)

FERRAN AISA
  

Recentment ha aparegut publicat per l’editorial Base (Barcelona, 2010) el llibre Diario de un miliciano
Republicano.
 



Es tracta del diari manuscrit del jove obrer barceloní Joaquín Aisa Raluy (1917-1977) que vivía a Ciutat vella, als barris de Sant Pere i Santa Caterina. Joaquín Aisa s’havia afiliat al Sindicat de la Fusta de la CNT en qualitat d’aprenent de fuster.
El seu pare César Aisa havia arribat a Barcelona procedent d’Aragó i la seva mare era filla de la franja d’Osca. Joaquín seguía les passes del seu pare a l’afiliar-se a la Confederació, doncs, César tenia el carnet del Sindicat del Transport com treballador del port. Joaquín Aisa, com tants joves del seu temps, era afeccionat a la boxa i al ball, era soci del Diana Boxing Club i freqüentava les sales de ball d’aquell temps: la Gavina Blava, Shangai Dancing o Germanor Barcelonina. Precisament la  nit del dissabte 18 de
juliol havia anat amb els seus companys a divertir-se a la darrera d’aquestes sales situada al carrer Carders. Ell mateix ho explica en el seu diari: <<A las cuatro de la madrugada termina la fiesta, pero, junto a dos amigos continuamos la juerga por nuestra cuenta. Hacemos tiempo para que amanezca y poder salir hacia los baños. Al llegar a la Estación de Francia oímos sirenas, disparos y seguidamente descargas.>>
El jove Aisa preocupat pels esdeveniment decideix no quedar-se creuat de braços i aviat es presenta al seu Sindicat a buscar armes, però com no n’hi ha suficients per a tots, es té que conformar a col•laborar fent barricades. Vençuts els militars a Barcelona decideix acudir al Comité de Milícies per enrolar-se a una Columna, Aisa és destinat al Batalló Espartaco de la Carles Marx, els afiliats de la CNT són tan nombrosos que no solament
omplen les columnas pròpies sinó la de les altres forces antifeixistes: << Nosotros nos fuimos a la guerra con 19 años. Mi diario empieza el 19 de julio de 1936 puesto que hasta esta fecha no empecé a obrar como un verdadero proletario. Pues hasta este día no sentí en mi un ideal que pudiera ser mi camino de Libertad.>>
Joaquín Aisa iniciarà un diari de guerra que durarà de 1936 a 1939 on, puntualment, relatarà d’una manera concisa totes les seves vicisituds, els fets de guerra, les lluites polítiques, les ilusions revolucionàries, les desesperacions i les esperances.
Aisa es sobretot un idealista, a l’anotació del día 26 de julio de 1936, llegim: <<Esta tarde he ido a recorrer las calles de la ciudad y he podido contemplar con alegría la destrucción de los antros de hipocresía y maldad que encerraban estos edificios llamados iglesias y conventos. Y ahora en el mismo terreno liberado se podrán construir escuelas para educar a la nueva generación de niños y jóvenes que subirán en Libertad y con suficiente capacidad para hacer del mundo corrompido, otro de Libertad, Pan y Trabajo.>>
Aisa explica la vida quotidiana al front i ho fa d’una manera directa, viva i fresca i fins i tot sense perdre l’humor: <<La aviación enemiga nos ametralla y nos bombardea. El ataque nos ha causado la baja de un caballo y ha herido a otro. No hay mal que por bien no venga, la muerte del caballo se ha convertido en una fiesta, ya que pronto le han cortado las patas, las han puesto a la brasa y se las han comido.>>
El día 28 de setembre de 1936, després de retornar del front del Centre al seu pas per Valencia, escriu: <<En la estación he tenido un altercado con un jefe que quería que me sacara del cuello el pañuelo de la CNT, pero no lo ha logrado, pues nosotros somos
milicianos del pueblo, no esclavos de un Ejército convencional.>> A través del diari podem seguir la marxa de la guerra, sobretot allà on hi participa a primera línea de foc, expedició a Mallorca, front de Madrid, Aragó, Llevant. Després dels fets de maig de 1937, que pateix al seu retorn de permís a Barcelona i per no estar d’acord amb el comandament comunista de la seva unitat, Aisa abandona les milícies i retorna a la seva feina de fuster a l’empresa ara col•lectivitzada. L’octubre de 1937 serà militaritzat i tornarà a lluitar al front enquadrat en una divisió de les Brigades Internacionals. 
Aisa participarà a la batalla de l’Ebre on será greument ferit, hi passarà els seus darrers dies de guerra a l’Hospital Militar fins l’ocupació de Barcelona pels franquistes. En una de les darreres anotacions del diari diu: <<El ambiente en Barcelona es completamente fascista. Hay muchos soldados italianos y moros. El patrono tiene de nuevo las fábricas en su poder y hay un gran número de obreros sin trabajo. De comida sólo hay para el
que tiene mucho dinero.>> 
Joaquín Aisa será detingut i traslladat al Camp de Concentració d’Horta (actual Llars Mundet), des d’allà, poc després, s’escaparà.
El document és un testimoni de primera mà per conèixer l’actuació dels joves milicians que van marxar, primer voluntàriament i després a la força, a lluitar contra el feixisme per defensar la llibertat del poble.


Ferran Aisa
(Directa. Setmanari de Comunicació, núm. 222, 30 de març de 2011) 

No hay comentarios:

Publicar un comentario