Teresa Claramunt / dona anarquista

Biografies catalanes:

 TERESA CLARAMUNT, L’ANARQUISTA DE SABADELL 

FERRAN AISA

Teresa Claramunt (1862-1931)

 Virus Editorial ha publicat enguany, la biografia Teresa Claramunt, la “virgen roja” barcelonesa de María Amalia Pradas Baena. Teresa Claramunt, nascuda a Sabadell, filla de família humil, va començar molt jove a treballar en una fàbrica tèxtil. Molt aviat va prendre consciència de la doble explotació de la dona i es va lliurar a la lluita per l’emancipació humana.

Teresa Claramunt Creus (Sabadell, 1862-Barcelona, 1931) va ser considerada la “verge roja de Barcelona o la Louise Michel espanyola” pel seu lliurament a una doble lluita, la classe treballadora i l’alliberament de la dona. Als vint anys va participar en l’anomenada “vaga de les set setmanes”, que fou durament reprimida pel somatent de Sabadell. Però a la jove Teresa li va servir per adonar-se’n de l’explotació a què era sotmesa la classe obrera i per prendre consciència ideològica. 

Teresa Claramunt, com tants obrers d’aquella època, militarà en l’anarquisme. El 1884 es va casar amb el teixidor de Granollers Antoni Gurri, també llibertari. Teresa Claramunt esdevindrà una propagandista incansable del seu ideal emancipador, que la va portar a escriure articles de caire social a publicacions àcrates com El Rebelde, La Revista Blanca, El Productor... 

La Teresa i el seu marit, l’any 1893, van ésser detinguts per primera vegada, a causa d’uns disturbis a l’acabament d’un míting d’estudiants liberals al centre de Barcelona. El matrimoni serà condemnat a quatre mesos de presó i a pagar una multa de 125 pessetes.

L’esclat de les bombes a Barcelona durant la dècada dels noranta portarà greus conseqüències pel moviment obrer organitzat i, especialment, per l’àcrata. Així que, novament, el 1894, després de l’atemptat del Liceu realitzat per Santiago Salvador, es produeix una gran ràtzia d’anarquistes, 415 en total, entre els quals hi ha Teresa Claramunt. Aquesta vegada va quedar en llibertat per falta absoluta de vinculació amb l'atemptat. Però, en aquella ciutat de les bombes, la tranquil·litat no era a l’ordre del dia. El 7 de juny de 1896, al pas de la processó de Corpus al carrer Canvis Nous va esclatar una bomba que causà sis morts i diversos ferits. El resultat fou fatal pels treballadors, doncs, es va iniciar una persecució dels líders sindicals, dels intel·lectuals i dels propagandistes. Teresa Claramunt, Antoni Gurri i centenars d’obrers van ésser detinguts i tancats al castell de Montjuïc. 

El Procés de Montjuïc mobilitzarà l’opinió internacional a favor dels detinguts, alguns dels quals patiran tortures. Teresa Claramunt i Antoni Gurri seran condemnats al desterrament. D’aquesta manera, entre presidis i exilis, va transcórrer la vida de la lluitadora anarquista, però la seva veu es va fer sentir en mítings a favor de la dona i de la classe explotada. Els seus escrits van continuar omplint pàgines de la premsa àcrata contra la desigualtat de la dona, contra la religió, contra l’explotació capitalista i contra el militarisme. 

Teresa Claramunt, la “verge roja” de Barcelona va sembrar als quatre vents la idea emancipadora de l’anarquisme.

Ferran Aisa
(Diari Més, 14 de desembre de 2006)