BIOGRAFIES CATALANES:
CARLES RAHOLA, UN INTEL·LECTUAL AFUSELLAT PEL FRANQUISME
FERRAN AISA
L’escriptor, periodista i historiador català Carles Rahola va ésser executat el 15 de març de 1939 pel franquisme a Girona. Era un home preocupat per la cultura del poble i va emprendre la determinació de fer-la arribar a tots els estaments de la ciutadania i va lluitar per socialitzar el saber...
 |
| (Carles Rahola, 1881-1939) |
Carles Rahola va realitzar aquesta tasca meritòria a través del diari El Autonomista, de l’Ateneu de Girona i dels seus nombrosos llibres. Carles Rahola i
Llorens havia nascut a Cadaqués el 29 de juny de 1881, però quan només tenia
tres mesos la seva família va decidir traslladar-se a viure a Girona. La seva
primera escola fou la de Sant Narcís. Als tretze anys va començar a treballar a
la llibreria-impremta que el seu pare tenia a la plaça del Vi. Quatre anys més
tard aconseguia per oposició una plaça d’escrivent a la Diputació de Girona. El
1902, dins de les pàgines d’El
Autonomista, apareixia el Suplemento
Literario, essent el promotor Carles Rahola que va aconseguir les col·laboracions
de Prudenci Bertrana, Xavier Monsalvatge, Miquel de Palol i altres autors
gironins.
Carles Rahola, el 1905, amb la seva obra Pequeños ensayos, va promoure el pensament d’autors que foren guia
del modernisme com Ibsen, Maeterlinck, Rabelais i Anatole France. La seva
postura a favor de fer arribar la cultura al poble, el va portar a perdre el
favor del cap ideològic del noucentisme, Eugeni d’Ors, que el va criticar molt
durament en una carta arran de la publicació del llibre August Alzina. L’idearium del protagonista d’aquesta obra ampliava
la visió intel·lectual de Rahola amb els noms de Zola, Guyau, Shopenhauer,
Byron, Maragall i Alomar.
El 1914 va col·laborar en la revista Cultura de Girona, que dirigia Josep Tharrats, aleshores ja s’havia
casat amb Rosa Auget. Per guanyar-se la vida compaginava la seva feina
d’escrivent i periodista amb la realització d’apunts biogràfics per l’editorial
Espasa, cal tenir present que en aquells temps les col·laboracions als diaris
eren voluntàries i sense estímuls econòmics.
Un escriptor incansable, Rahola va ésser un home liberal, progressista i tolerant que va fer de
l’afany cultural un camí de vida. Fou autor de nombrosos llibres d’història i
d’assaig, entre els quals destaquen: Guyau,
el filòsof de la solidaritat humana (1909), La joventut de Catalunya davant d’Europa (1911), La dominació napoleònica a Girona(1922),
En Ramon Muntaner, l’home, la crònica (1922),
Girona (1925), Els jueus a Catalunya (1929), La
pena de mort a Girona (1934), Estudis
napoleònics (1938), etc.
Durant la guerra civil Rahola va col·laborar en la constitució del
Casal de la Cultura com a president de l’Ateneu de Girona i va continuar les
seves col·laboracions periodístiques. Al final del conflicte a Catalunya, hi va
donar aixopluc a casa seva a molts intel·lectuals que fugien cap a França, però
ell no va voler seguir-los, doncs, creia que no li havia de passar res. El 4 de
febrer de 1939 la IV Divisió de Navarra ocupava la ciutat de Girona. Rahola va
voler continuar amb normalitat la seva vida, però el 17 de febrer la policia el
va detenir a la feina. Acusat de “rojo-separatista” i d’haver fet campanya des
de L’Autonomista contra el “Glorioso
Ejército Nacional” fou condemnat a mort i afusellat un mes després de la seva
detenció.
Ferran Aisa
(Diari Més, 17 de maig de 2007)
(Diari Més, 17 de maig de 2007)
No hay comentarios:
Publicar un comentario