Felip Cortiella

EL FAR: ÀCRATES I POETES

 

5)  FELIP CORTIELLA, DRAMATURG I POETA LLIBERTARI

Felip Cortiella (1871-1937)

 

 

Ferran Aisa

Felip Cortiella i Ferrer va néixer a Barcelona l’any 1871, al carrer de Sant Jeroni, actualment Rambla del Raval. Des de ben jove es va afeccionar a les lletres i a l’art dramàtic, que compaginà amb el seu treball de tipògraf al diari La Publicidad. Va freqüentar l’Ateneu Obrer de Barcelona, on llegir llibres com Dios y el Estado de Bakunin i descobrí Ibsen. L’any 1892 va anar a raure a Madrid on vivia el seu germà, que l’introduí als mitjans llibertaris. Treballà de tipògraf i assistí sovint a actes de divulgació sociològica. Dos anys més tard va retornar a Barcelona on fundaria la “Compañía Libre de Declamación”, que representava obres de Pompeu Gener, Teresa Claramunt, Ibsen, Mirbeau... Arran de l’atemptat de Corpus i de la posterior repressió contra el moviment obrer, el grup dramàtic de Cortiella fou dissolt.

L’any 1897 entrà a treballar com a caixista a L’Avenç. La gent de la revista modernista l’influí en dos sentits, per una banda, en l’exaltació artística i, de l’altra, en la defensa aferrissada de la llengua catalana. El seu compromís es fa palès en les obres dramàtiques La brava joventut, El morenet, Els artistes de la vida i La vida gloriosa. L’exaltació de la llengua, de la nació catalana i de l’anarquisme són presents en la seva obra. En el llibre de poemes Anarquines, publicat l’any 1908, posarà en solfa el seu pensament àcrata i català:

Oh, llengua estimada,

llengua del meu cor!

Qui no t’ha cantada

no sap que és conhort!

Felip Cortiella farà amistat amb autors modernistes, especialment amb Joan Maragall. A l’inici del segle XX destaca com organitzador i promotor de projectes culturals com el Grup Alba Social, el Centre Fraternal de Cultura  o l’Agrupació Vetllades Avenir.

Del seu llibre Anarquines són els poemes “A Montserrat”:

(...) Ditxós el dia,

oh Montserrat!,

que l’anarquia

t’hagi llevat

monjos i frares

i el lladre Estat.

I Cortiella, “Al modern Paria”, escriu:

Escopit pel roí capitalisme,

molestat per la bèstia autoritària,

jo admiro el teu gran cor i el teu civisme

fent obra redemptora, oh modern pària!

No sols t’admiro, en la teva obra redemptora;

sinó que tan com puc et segueixo

al llarg via-crucis vers l’aurora

que amb tu somnio i per la qual deleixo.

No hi ha poder que per tu no trontolli

ni erro greu que per tu no es rectifiqui,

com no hi ha pedestal que no sorolli

ni pensa honrada que no es fortifiqui.

Sense treball, mal vist per la família,

errant pel món mancat d’alè exterior,

ferm amb el teu bé allí on el teu cau s’humilia,

de l’avenir n’ets tu el gran constructor...

Per les teves hores amargues d’incomprès;

per la teva bravesa i exemplar virtut;

pel plor humaníssim en què t’he sorprès,

rep, modern pària, el meu coral salut!

La seva ferma posició ideològica li va causar força problemes, doncs, no fou ben acollit en els ambients catalanistes per la seva militància àcrata i en el camp llibertari sovint fou marginat per la seva fidelitat a la llengua catalana. Felip Cortiella va morir a Barcelona l’any 1937.

            (Catalunya, núm. 97, maig de 2008)