EL FAR: ÀCRATES I POETES
8) JOSEP MARIA PROUS I VILA
FERRAN AISA
 |
| (Coberta del llibre de J. M. Prous sobre la guerra d'Àfrica) |
Josep Maria Prous i Vila, nascut a Reus l’any 1901, era autodidacta i es guanyava la vida fent de forner. De ben jove s’afeccionà a les lletres i escriví versos a publicacions locals, féu amistat amb Joan Salvat-Papasseit i amb la seva divina acràcia. Prous formarà part
dels moviments d’avantguarda
catalana col·laborant a publicacions com La
Columna de Foc, full de subversió espiritual (1918-1920), que era editada a
Reus per Salvador Torrell i Eulàlia, i entre els col·laboradors habituals hi
havia Millàs-Raurell, Gabriel Alomar, Jaume Simó, Rafael Barradas, Josep M. de
Sucre, Jaume Aiguader, Ventura Gassol, Joaquim Folguera, Joan Salvat-Papasseit
i el susdit Prous i Vila.
El poeta es fa pacifista i fa un cant a la pau “Aurea Pax”, és el moment en què la Gran Guerra, que enfrontava a les grans nacions mundials, s’acaba:
Ja l’hora de la pau ha davallat
brunzeix confortadora la campana
i el sol, amb majestat,
planant per sobre els camps, mut el combat
mostra el triomf de la consciencia humana. (...)
Josep Maria Prous i Vila fou autor de diversos llibres de poemes com La lluna dins el llac (1924); i del dietari Quatre gotes de sang, que recull la seva experiència de soldat obligatori a la guerra d’Àfrica. Prous viu en primera persona les batalles contra les kabiles del Rif el 1921, l’any del “desastre d’Annual”. La guerra d'Àfrica és un veritable escorxador on van a parar els joves soldats espanyols. Per sort hi sobreviu i al seu retorn d’Àfrica es traslladà a viure a Barcelona, manifestant-se ja aleshores catalanista, idea que ja no abandonarà mai més. El seu amor a la terra el conjugarà plenament amb les seves idees socials. Durant la dictadura de Primo de Rivera serà empresonat.
Josep M. Prous fou un poeta que sincronitzà ràpidament amb l’esperit revolucionari. Durant la guerra civil participarà activament en el combat poètic contra el feixisme. Col·laborà assíduament en els recitals poètics organitzats pel Grup Literari Oasis o per l’Agrupació d’Escriptors. Els poetes omplen teatres, ateneus, casals, casernes, hospitals, trinxeres..., entre els quals destaquen Pere Quart, Agustí Bartra, Gimeno-Navarro i Josep M. Prous i Vila, que publica Poemes de la Revolució (Forja, Barcelona, 1937).
Els seus versos són l’exemple del compromís dels poetes amb la causa popular, un dels versos porta per títol “Joventut”:
Joventut, braç de ferro decidit,
ara és la lluita més que l’esperança.
Ja vindran altres dies de bonança
si ens fem valdrà l’impuls del nostre pit.
Deixem l’estadi, l’amor i l’esport,
joventut, braç de ferro, que ens reclama
més que no el cant i la glòria i la fama,
la llibertat, la vida: no la mort.
(...) Per la lluita darrera que ara ens crida,
la nostra balança decidida
ha de salvar l’eterna joventut,
l’eterna llibertat, la nostra vida!...
Prous i Vila serà un dels poetes revolucionaris catalans més compromesos en la causa del poble, a Mirador en va deixar escrits uns quants poemes, el 21 de gener de 1937 publica “Reconeixement a Madrid”:
(...) Madrid
Tu has encès l’estrella roja de la Llibertat
amb la teva pròpia sang
amb la sang dels teus infants assassinats
amb la sang de les dones
i dels vells.
D’una sembra de sang
n’ha eixit l’aurora roja
i Tu Madrid, germà gran
de totes les terres d’Iberia
camí de la Llibertat...
(...) La teva sang és l’estrella roja
del Món
de l’Univers
qui et pogués tornar a veure com aquella
revetlla de Sant Joan!
El poeta, acabada la guerra, s’exilia a França on va publicar diversos poemes a la premsa de l’exili. El reusenc Josep Maria Prous i Vila va morir a Perpinyà l’any 1978.
Ferran Aisa
(Catalunya, núm. 103, desembre de 2008)
El poeta es fa pacifista i fa un cant a la pau “Aurea Pax”, és el moment en què la Gran Guerra, que enfrontava a les grans nacions mundials, s’acaba:
Ja l’hora de la pau ha davallat
brunzeix confortadora la campana
i el sol, amb majestat,
planant per sobre els camps, mut el combat
mostra el triomf de la consciencia humana. (...)
Josep Maria Prous i Vila fou autor de diversos llibres de poemes com La lluna dins el llac (1924); i del dietari Quatre gotes de sang, que recull la seva experiència de soldat obligatori a la guerra d’Àfrica. Prous viu en primera persona les batalles contra les kabiles del Rif el 1921, l’any del “desastre d’Annual”. La guerra d'Àfrica és un veritable escorxador on van a parar els joves soldats espanyols. Per sort hi sobreviu i al seu retorn d’Àfrica es traslladà a viure a Barcelona, manifestant-se ja aleshores catalanista, idea que ja no abandonarà mai més. El seu amor a la terra el conjugarà plenament amb les seves idees socials. Durant la dictadura de Primo de Rivera serà empresonat.
Josep M. Prous fou un poeta que sincronitzà ràpidament amb l’esperit revolucionari. Durant la guerra civil participarà activament en el combat poètic contra el feixisme. Col·laborà assíduament en els recitals poètics organitzats pel Grup Literari Oasis o per l’Agrupació d’Escriptors. Els poetes omplen teatres, ateneus, casals, casernes, hospitals, trinxeres..., entre els quals destaquen Pere Quart, Agustí Bartra, Gimeno-Navarro i Josep M. Prous i Vila, que publica Poemes de la Revolució (Forja, Barcelona, 1937).
Els seus versos són l’exemple del compromís dels poetes amb la causa popular, un dels versos porta per títol “Joventut”:
Joventut, braç de ferro decidit,
ara és la lluita més que l’esperança.
Ja vindran altres dies de bonança
si ens fem valdrà l’impuls del nostre pit.
Deixem l’estadi, l’amor i l’esport,
joventut, braç de ferro, que ens reclama
més que no el cant i la glòria i la fama,
la llibertat, la vida: no la mort.
(...) Per la lluita darrera que ara ens crida,
la nostra balança decidida
ha de salvar l’eterna joventut,
l’eterna llibertat, la nostra vida!...
Prous i Vila serà un dels poetes revolucionaris catalans més compromesos en la causa del poble, a Mirador en va deixar escrits uns quants poemes, el 21 de gener de 1937 publica “Reconeixement a Madrid”:
(...) Madrid
Tu has encès l’estrella roja de la Llibertat
amb la teva pròpia sang
amb la sang dels teus infants assassinats
amb la sang de les dones
i dels vells.
D’una sembra de sang
n’ha eixit l’aurora roja
i Tu Madrid, germà gran
de totes les terres d’Iberia
camí de la Llibertat...
(...) La teva sang és l’estrella roja
del Món
de l’Univers
qui et pogués tornar a veure com aquella
revetlla de Sant Joan!
El poeta, acabada la guerra, s’exilia a França on va publicar diversos poemes a la premsa de l’exili. El reusenc Josep Maria Prous i Vila va morir a Perpinyà l’any 1978.
Ferran Aisa
(Catalunya, núm. 103, desembre de 2008)
No hay comentarios:
Publicar un comentario