17/9/12

Barcelona / l'escola a Catalunya

L’EVOLUCIÓ DE L’ENSENYAMENT A CATALUNYA: CENT ANYS A L’ESCOLA 

FERRAN AISA
 

(Catàleg de l¡Exposició 100 anys d'Escola a Barcelona)



El Museu d’Història de la Ciutat acull l’exposició Un segle d’Escola a Barcelona i en diversos àmbits se’ns presenta el que ha estat l’educació a la nostra ciutat. L’exposició s’endinsa en l’acció municipal i també en la popular. Resseguint el fil de la mostra s’aprecien les diverses funcions de l’escola i la seva relació en la formació dels infants. L’estructura arquitectònica i l’organització de les aules, així com els llibres de text, el procés de control i la socialització de l’alumnat.
La mostra exposada està realitzada amb una gran cura, plena de detalls significatius i amb una important sensibilitat que el visitant agraeix. A l’exposició tothom pot trobar el seu record particular de quan era un infant hi anava a escola.  
L’exposició tracta de l’escola primària i la de pàrvuls a Barcelona. S’inicia el 1900 amb la creació del “Ministerio de Instrucción Pública”, que assumeix moltes de les competències municipals, i reflecteix les experiències de l’escoles renovadores i acaba el 2003, amb l’aprovació de la LOCE, coneguda com a “Ley de calidad”. En el recorregut de l’exposició trobem l’experiència pedagògica de l’Escola Moderna, amb un documental molt interessant sobre Ferrer i Guàrdia; la de les escoles actives, l’Horaciana, fundada per Pau Vila, o la Mont d’Or, de Palau i Vera. També hi ha espai per a les escoles dels ateneus i per les escoles municipals a l’aire lliure, com la del Mar, la del Bosc i la del Parc del Guinardó, que van seguir camins paral·lels a l’educació general. S’expressen les diverses tendències pedagògiques renovadores de l’escola, a través dels mètodes Montessori, Freinet, Decroly...
La constitució del Patronat Escolar, amb la construcció dels grans centres escolars de Barcelona: Baixeras, Ramon Llull, Milà i Fontanals, Pere Vila, Collaso i Gil, etc. Els grans pedagogs i pedagogues catalanes també hi són presents, Manuel Ainaud, Rosa Sensat, Anna Rubies, Fèlix Martí i Alpera i Artur Martorell. La filosofia de la renovació pedagògica catalana queda molt bé sintetitzada en una frase al seus alumnes de Rosa Sensat: <<No us preocupeu per les lliçons ni pels llibres, la primera cosa és aprendre a viure>>.
L’escola democràtica, catalana i laica dels anys de la Segona República marquen el màxim esplendor de l’educació a Catalunya, <<quan la cultura i l’educació prenen una gran rellevància social, el magisteri es dignifica i s’aposta per una escola pública de qualitat>>.
La creació del Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU), que durant la guerra civil va representar una autèntica revolució en el camp de l’ensenyament, tant en l’escolarització dels infants com en la gestió de l’educació. Destaca la figura del mestre racionalista Joan Puig Elias com principal inductor de les escoles del CENU.
La victòria de l’exèrcit franquista va significar per a l’escola un període de regressió, destrucció i repressió. Molts dels mestres republicans o es van haver d’exiliar o van partir presó i van ser apartats de les tasques educatives. La mostra representa aquesta etapa fosca de l’educació amb una classe de l’època i mentre sona el “Cara al Sol” en un mural hi ha el nom d’alguns dels mestres que van patir la repressió.
Víctor Colomer, va ser un d’ells. Conseller-Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona (1936-1939), fou divulgador de la Tècnica Freinet a Catalunya. Colomer, com tants altres metres catalans, va morir a l’exili.
El franquisme va imposar a les escoles la coerció de les idees i la prohibició de les experiències pedagògiques, va portar a les aules la uniformitat i el més sever control estatal. La imposició del nacionalcatolicisme va ser la norma educativa per a tots els infants que van anar a l’escola després de 1939. Aquest procés s’allarga, fins a la desaparició del règim franquista.
L’exposició també presenta els diversos camins de la resistència pedagògica, tan des del camp municipal com de la societat. La creació de l’Institut Municipal d’Educació i, des de la iniciativa popular, la fundació de moltes escoles privades que va intentar de recuperar la tradició pedagògica renovada de la República.
L’acció reivindicativa dels mestres i dels moviments socials durant la transició també és present. La mostra acaba presentant-nos l’escola d’ara i s’hi plantegen les qüestions sobre el seu futur. El tema de l’educació i de la cultura continuen essent problemes fonamentals de la societat. L’administració, els mestres, els pares i les entitats socials han de participar en el procés educatiu. L’escola com la vida necessita de portes obertes. Els visitants que acudeixin a aquesta mostra es trobaran amb algunes respostes però fora interessant que també hi poguessin afegir les seves. Hi ha que tenir en compte que la cultura i l’educació són les bases principals per construir una societat millor.
 

FERRAN AISA-PÀMPOLS
(Avui, 8 de gener de 2004)

1 comentario:

  1. Hola, he leído tu entrada sobre " un siglo de escuela a Barcelona" y me gustaria ponerme en contacto contigo.
    La razón es que estoy interesado en la situación y desenlace del colegio Decroly en barcelona antes de 1936 ( el actual data de 1958 )
    Por Si puedes proporcionarme alguna información al respecto.

    ResponderEliminar