21/10/12

Francesc Layret / republicà català

BIOGRAFIES CATALANES:

FRANCESC LAYRET, POLÍTIC REPUBLICÀ CATALÀ 

Ferran Aisa
 

(Francesc Layret (1880-1920)


Francesc Layret fou assassinat el 30 de novembre de 1920 per els pistolers del Sindicat Lliure a sou de la patronal catalana.

El 1902 va iniciar la seva activitat política que anà lligada a la tasca cultural a favor de l’extensió universitària dels obrers. Aquell mateix any participà en la fundació de l’Associació Escolar Republicana en què destacaven Lluís Companys, Lluís de Zulueta i Humbert Torres.
Francesc Layret i Foix va néixer el 10 de juliol de 1880 al principal del número 6 del carrer de Sant Pau de Barcelona, en els baixos del mateix edifici el seu pare tenia establert un taller de rellotgeria. Malgrat una paràlisi que va patir als dos anys i que el va deixar gairebé impedit, fou un estudiant brillant. Layret va estudiar Lleis i Filosofia i en totes les assignatures assolí matrícula d’honor, el 1905 s’hi doctora amb el guardó de premi extraordinari. Layret el mes d’octubre de 1902 va ésser nomenat president de la Comissió organitzadora de l’Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP), redactant els seus Estatuts i signant l’acta de constitució. D’aquesta entitat barcelonina va ser novament president el curs 1905-1906. Entre les moltes conferències que va donar a l’AEP destaca la lectura que féu del llibre de Miguel de Unamuno Vida de Don Quijote y Sancho, entre els assistents hi havia el jove obrer Salvador Seguí “El Noi del Sucre”.
 

Regidor republicà:
 

El 1905 Layret ingressà a la Joventut Unió Republicana, partit dirigit pel veterà Nicolàs Salmerón, i, amb aquest grup, participà a les eleccions municipals, sortint elegit regidor pel districte VII de Barcelona. El 1906 va participar en el moviment de Solidaritat Catalana, amb la idea de potenciar els sectors catalanistes d’esquerra amb un ampli suport popular. El seu pensament de republicà, catalanista i obrerista el va portar a crear altres formacions polítiques i amb els seus amics Lluís Companys i Gabriel Alomar fundaren el Bloc Republicà Autonomista, iniciant, aleshores, un apropament a la CNT amb la intenció de portar-la cap el camp polític. Layret, a finals de 1916, participa en la creació del periòdic La Lucha i el Partit Republicà Català. L'any 1919 és elegit diputat a Corts per la jurisdicció de Sabadell. Paral·lelament a la seva tasca política, l’advocat Layret es posa al servei dels treballadors, el seu despatx tenia cura dels processos penals que patien els sindicalistes de la Confederació Nacional del Treball.
Després de la Vaga de la Canadenca la situació social es radicalitzà. Són els anys de Martínez Anido i d’Arlegui, governador civil i cap de policia, respectivament, de Barcelona. Dos personatges que apliquen la repressió continua contra el moviment obrer, donen suport a la Llei de Fugues i realitzen nombroses detencions irregulars. Com la realitzada el novembre de 1920 que, amb la justificació de posar fi als atemptats, detenen a 64 dirigents obrers i republicans, entre els quals hi ha Salvador Seguí i Lluís Companys, que són traslladats a Maó. Quan Layret s’assabenta i surt de casa seva, al carrer Balmes, 26, per anar a la Jefatura de Policia a protestar, n’és assassinat per un escamot de pistolers del Sindicat Lliure.  


(Càrrega de la Guàrdia Civil a la Gran Via contra els manifestants per l'assassinat de Layret)

Com a protesta la CNT va proclamar la vaga general a Barcelona i una manifestació de dol en homenatge al seu advocat. Els assistents al seu enterrament foren reprimits per la Guàrdia Civil a cavall, doncs les autoritats no van permetre la manifestació de dol del poble barceloní. Fins i tot el fèretre va rebre cops de sabre. Layret fou enterrat al cementiri de Montjuïc.

Ferran Aisa-Pàmpols
(Diari Més,15-3-2007)

No hay comentarios:

Publicar un comentario