8/11/12

Col·lectivització Transport / Metro Barcelona 1936

EL FAR
 

AUTOGESTIÓ 2): SOCIALITZACIÓ DE LES DUES LÍNIES DEL METRO DE BARCELONA
 

FERRAN AISA

 


(Cartell de la Indústria Col·letivitzada del Transport Públic, 1936-1939)
El 22 de juliol de 1936 els treballadors del Metro van ocupar de la direcció de l’empresa, situada a la Ronda Universitat, 31 i, després d’efectuar una assemblea van decidir confiscar les línies del Metro de Barcelona per posar-lo al servei del poble. 
Només feia un dia que s’havia acabat la batalla al carrer amb el triomf popular sobre els militars feixistes. Els treballadors del Metro d’acord amb el Sindicat Únic del Transport de la CNT, el dia 24 posaven en circulació els trens a les sis de la matinada, sota l’ègida de l’autogestió. Els treballadors van fer-se càrrec de la direcció de l’empresa constituint un Comitè tècnic-administratiu de control format per nou delegats que es distribuïen les funcions següents: Delegats de Direcció: José Fernández i Ricard Gombau. Delegat d’Oficines: Máximo Pérez Díaz. Delegat d’Intervenció i Liquidació: Benigno Adiego. Delegat de Servei Tècnic i Tallers: Ángel Anzano. Delegat de Moviment: Rogelio Pérez. Delegat d’Oficines i Tallers: Manuel Molina. Delegat d’Enllaç: Àngel Garcia. Secretari auxiliar: Francesc Noguer i Delegat adjunt: Joan Timoneda.
Desapareguts els càrrecs directius de l’empresa burgesa, el Comitè va decidir anivellar el sou de tots els treballadors i va establir altres mesures econòmiques i socials, per exemple, amb el fi de combatre l’atur, va acordar posar en pràctica la jornada de 40 hores setmanals amb un augment de sou superior al 15 % fixat per la Conselleria de Treball de la Generalitat de Catalunya; així com la implantació de subsidis per malaltia, accident i jubilació. El Comitè del Metro va coordinar-se amb els Comitès centrals de les companyies ferroviàries MZA i Nord per tal d’impulsar els projectes d’obra d’enllaç ferroviari de Barcelona amb la col•laboració de l’Agrupació Col•lectiva de la Construcció, això significaria oferir feina a 5.000 obrers. El Comitè també enlairava projectes de benestar i cultura pels treballadors i els seus familiars amb la construcció d’una Clínica de Repòs i d’un centre cultural equipat amb biblioteca, sala de conferències, espais d’esbarjo, gimnàs, solàrium i dutxes. El representant del Comitè José Fernández, afirmava que aviat disposarien de 4 nous cotxes motor que s’estaven construint a l’empresa col•lectivitzada “La Maquinista Marítima i Terrestre”, que significarien un major confort i benestar pels usuaris del Metro. El delegat feia saber que el Metro de Barcelona modificaria els antics sistemes de revisió de les estacions, adaptant les normes empleades al Metro de París i Nova York. Les primeres setmanes de gestió obrera, amb la disminució de les despeses va aconseguir augmentar la recaptació diària de la mateixa època de l’any anterior. El cronista d’El Diluvio (18-9-1936), acabava dient: <<La Historia registrará un día la gran gesta colectiva del proletariado español, en esta jornada de triunfo, dolor y sangre; pero también es preciso que vayamos destacando la obra anónima, bien bordada, con trazos enérgicos y constructivos, como la de los camaradas del Metro Transversal, que constituye uno de los jalones indiscutibles interesantes de la gran conquista democràtica de hoy>>.
Quan la CNT va entrar a formar part del govern de l’Ajuntament de Barcelona, el delegat cenetista Vicente Pérez “Combina” es va fer càrrec de la Conselleria-Regiduria de Serveis Públics des de la qual va col·laborar estretament amb les empreses de serveis col·lectivitzades entre les quals hi havia els Tramvies i el Metro. Les dues línies “Gran Metro” i “Transversal” van funcionar, malgrat la precarietat del moment, amb puntual precisió. Les restriccions elèctriques van ser el gran enemic del Metro que paralitzava en moltes ocasions les línies, la pèrdua de viatgers va suposar l’any 1937 que l’Ajuntament aprovés l’apujada del bitllet, que va passar de 0,25 ptes. i 0,40 per trajecte. Les estacions de Metro van complir una funció social molt important al ser utilitzades com refugi antiaeri pels barcelonins.


Ferran Aisa-Pàmpols
(Catalunya, núm. 138, abril de 2012)

No hay comentarios:

Publicar un comentario