13/12/12

Col·lectivitzacions / Mercats municipals

EL FAR
AUTOGESTIÓ: 5) ELS MERCATS MUNICIPALS I EL PORT SOTA CONTROL OBRER
 

FERRAN AISA
 

(El Mercat Central del Born)
Al carrer l’ordre revolucionari passava per l’organització de Comitès de Barriada. Es tractava d’un moviment revolucionari sorgit espontàniament del poble en armes i en el qual hi havia des de membres dels Comitès de Defensa Confederal fins a militants de les Joventuts Llibertàries i homes i dones de la CNT. Però també molts ciutadans que posaven el seu esforç en la construcció revolucionària. La mobilització de la ciutadania era un fet que semblava irreversible. Arreu de la ciutat es multiplicaven les cantines, els restaurants populars, fins i tot hotels de luxe com el Ritz esdevenien menjadors populars. Els comitès revolucionaris organitzaren als barris la defensa, el proveïment, la sanitat, la cultura... Per una altra banda els treballadors dels mercats majoritàriament afiliats a la CNT autogestionaven el seu lloc de treball.
El mercat central de proveïments del Born, els mercats municipals i l’escorxador foren col·lectivitzats pels treballadors. Els mercats municipals de Barcelona van seguir la mateixa pauta col•lectivitzadora i van constituir Comitès Obrers CNT-UGT, on es van incloure tots els concessionaris de parades i empleats del mercat. Els treballadors de l’Escorxador reunits en Assemblea, a la sala de festes La Gavina Blava de l’Avinguda Mistral, igualment que els treballadors del Born i els dels mercats de Barcelona s’adaptaven al decret de la Generalitat sobre la socialització de les empreses el dia 14 d’octubre, i ho feien d’acord amb la delegació del Comitè de Proveïments, la Federació Obrera i els industrials de l’escorxador. Un Comitè de Control Obrer es va fer càrrec de la direcció de l’Escorxador, el qual va passar a controlar l’actiu i el passiu de tots els abastadors de l’escorxador, i amb aquest efectiu va començar a desenvolupar les operacions de compra, sacrifici i venda de ramat amb caràcter col·lectiu. El Comitè va aprovar destinar un sou equitatiu per cada un dels treballadors i patrons industrials.  Els proveïdors van nomenar els delegats per a cada nau de l’Escorxador.
Les feines del moll també van fer un canvi brusc, de moment es van presentar unes noves condicions de treball pels estibadors i altres empleats del port de Barcelona. El Sindicat Únic del Transport de la CNT va aconseguir un contracte amb consignataris i armadors que beneficiava als treballadors. Foren suprimits els intermediaris que es dedicaven a contractar directament els treballadors i, naturalment, el benefici que se’n duien a costa d’aquestes contractacions. Es va reorganitzar la Junta Directiva que seria l’encarregada de percebre les quantitats per càrrega i descàrrega dels vaixells, segons les tarifes vigents, organitzaria els equips obrers i pagaria els jornals. Els armadors, els naviliers i consignataris els quals només reconeixien com interlocutors dels treballadors al Sindicat Únic del Transport de la CNT. 



Ferran Aisa-Pàmpols
(Catalunya, núm. 141, juliol de 2012)

No hay comentarios:

Publicar un comentario