16/3/13

Bombardeig Barcelona / 16, 17 i 18 març de 1938

AVUI ES COMPLEIX 75 ANYS DELS TERRIBLES BOMBARDEIGS DE L'AVIACIÓ ITALIANA AL SERVEI DE L'ESPANYA FRANQUISTA SOBRE LA BARCELONA REPUBLICANA


ELS BOMBARDEIGS DE BARCELONA DE MARÇ DE 1938

Ferran Aisa

(Bombardeig de Barcelona de 1938,  foto realitzada pels avions italians)


Els dies 16, 17 i 18 de març de 1938 Barcelona va patir els més violents atacs aeris de la seva història que van afectar gairebé a tota la ciutat. El més mortífer es va produir a les 13,58 hores del 17 de març quan van caure unes bombes a la Gran Via, entre Balmes i Rambla Catalunya, que impactaren sobre un comboi militar ple de munició. La destrucció d’aquella zona de la ciutat fou realment impressionat i les víctimes moltíssimes. La Vanguardia (18-3-1938), publicava a primera plana una editorial contundent contra els atacs aeris que havia patit la ciutat: <<Piensan los bárbaros asesinos inconcebibles que así pueden ganar la guerra y acabarán abrasados por sus propios procedimientos. (...) ¿Dónde irán a parar Roma y Berlín el día que se les apliquen los procedimientos que ellos aplican a Barcelona, espejo sangriento del mundo hoy del mundo civilizado?>> 
 El Diluvio (19-3-1937), també esgrimia la seva ira contra l’atac aeri: <<Los crímenes de la aviación extrangera: Esbirros de Hitler y Mussolini realizaron ayer siete agresiones más contra Barcelona y añadieron nuevos nombres a la lista de víctimas civiles de su crimininal actividad.>>
L'alcalde de Barcelona Hilari Salvadó, en unes declaracions fetes al Diari de Barcelona (21-3-1938), afirmava que les víctimes dels bombardeigs dels tres dies de març eren 875 morts (512 homes, 245 dones i 118 infants), i, a més, hi havia uns 1500 ferits. L’alcalde manifestava que la saturació dels hospitals havia produït que molts dels ferits greus acabessin morint.
Anna Murià, al Diari de Barcelona, descriu els terribles bombardeigs patits per Barcelona aquells dies i que ella els ha contemplat des del Guinardó: <<Quina olor escampaven les magnòlies en aquelles nits de bombardeig! Als primers esgarrips de les sirenes, sortíem a les finestres. La ciutat enviava al cel múltiples vies làcties i esquitxava l’aire amb el brollador de llunes vermelles dels indicadors. Olor de magnòlia. Brunzien els motors. Bramulaven els canons i la casa se somovia. A dalt esclataven fabuloses estrelles. A baix sorgien bresques flamarades. Tot feia olor de magnòlia. Allò que xiulava era l’aurora? S’allunyava el brunzir; a poc a poc es calmaven els canons. Desapareixien de l’aire els rosaris de foc, els astres esclatats i les vies làcties. Sortien les petites, humils estrelles. Només quedava l’olor de les magnòlies i dos incendis llunyans.>>
La Humanitat parlava dels terrorífics moments actuals i de la generosa lluita del poble contra el feixisme i sobre l’art d’escriure una epopeia: <<En el seu dia seran resumides aquestes pàgines en un capítol que tindrà per títol: “Epopeia espanyola”.>>
El consistori barceloní va emetre el comunicat següent: <<L’Ajuntament de Barcelona, davant els bàrbars bombardeigs d’aquestes vint-i-quatre hores, en les quals l’aviació alemanya i italiana han assassinat gran nombre de nens, dones i vells, lliurant-se a veritables actes de salvatgisme contra els més elementals principis d’humanitat, per acord del Comitè Municipal Permanent, reunit en sessió extraordinària, alça la seva veu alenadora, per dir al poble que l’únic propòsit de l’enemic és influir damunt la guerra, intentant, inútilment, desmoralitzat la rereguarda. Aquest bombardeig que no persegueixen cap objectiu militar, no han de minvar en res l’entusiasme popular, que vol salvar la seva independència enfront l’agressió estrangera. Sàpiga el poble de Barcelona que l’Ajuntament està portant a terme els treballs necessaris per tal que la ciutat estigui degudament defensada a fi de frustrar en absolut el covard sistema emprat per les nacions que fan el que elles anomenen la guerra totalitària.>>

La Generalitat de Catalunya també publicava un comunicat en les mateixes característiques de protesta pel brutal bombardeig patit per la ciutat de Barcelona: <<El Govern de la Generalitat, unit en un sol pensament, i amb la confiança i la utilitat que li dóna el poble de Catalunya, encoratja la població civil, tan coratjosa en aquestes hores difícils, a perseverar en la seva serena i forta ciutadania, i els soldats del nostre exèrcit, paladins de la llibertat i de la justícia davant el món, a seguir lluitant pels ideals de Catalunya i de la República.>>
L’Ajuntament de Barcelona enviava un telegrama als alcaldes de les principals ciutats estrangeres: <<L’Alcalde de Barcelona, obrant per acord del Comitè Permanent Municipal, convocat en Sessió extraordinària, es dirigeix a vós, com a Alcalde d’una ciutat democràtica, liberal i civilitzada, per a denunciar l’acte salvatge realitzat pels avions alemanys i italians durant les últimes vint-i-quatre hores, en què han causat innombrables víctimes, entre les quals hi ha un gran nombre d’infants, dones i vells. És una terrible tragèdia contra els més elementals sentiments d’humanitat veure una ciutat oberta sofrir aquesta agressió inqualificable que la Història mai no sabrà oblidar. L’Ajuntament de Barcelona sol·licita la vostra generosa intervenció per tal d’arribar a una protesta universal que pugui deturar aquest acte de vandalisme.>>
Els bombardeigs patits per Barcelona van tenir un gran ressò internacional que va mobilitzar la protesta dels intel·lectuals, de la premsa i dels centres oficials, fins i tot el Vaticà va enviar un telegrama a Franco pregant que acabessin els atacs aeris sobre les ciutats obertes. El primer ministre britànic Naville Chamberlain, en la seva intervenció a la Càmera dels Comuns, va denunciar el brutal atac aeri sobre Barcelona; també el secretari d’Estat anglès Lord Halifax, i el dels Estats Units, Cordell Hull, presentaven queixes oficials davant del Govern de Salamanca. L’Ajuntament de Barcelona va rebre milers de telegrames d’arreu protestant pels brutals atacs i mostrant la seva solidaritat amb el poble barceloní. Un dels telegrames de condol pel bombardeig procedia del president de Mèxic, Lázaro Cárdenas, que tanta ajuda va prestar posteriorment als exiliats catalans i espanyols. 
La Humanitat (23-3-1938), difonia un escrit d’Antoni Rovira Virgili, “Barcelona”, en què deia: <<Hem vist amb els nostres ulls la ciutat de Barcelona sota la pluja de bombes. Hem vist l’estesa de morts i ferits als carrers, les ambulàncies plenes de ferits, els camions plens de morts. Hem vist les cases esfondrades o rebentades, mentre hom furgava les runes en treure’n víctimes. He vist que, fora dels llocs materials colpits, la gent omplia novament els carrers i les places i se dedicava als seus afers habituals. La breu interrupció d’algunes indústries va ésser motivada, més que per altra cosa, per la mancança de comunicacions a l’hora d’anar a la feina. He vist tot això. I hem vist encara els tramviaires i els conductors d’autobusos, i els treballadors dels serveis públics, i el personal dels diaris, i tants d’altres ciutadans, mantenir-se ferms en els llocs respectius. Oh, sí, mister Chamberlain! Els crims de l’aviació feixista fan horror i fàstic, vistes de Londres estant. I, vistos de Barcelona mateix fan molt més horror i molt més fàstic. Però davant la fermesa, ensems adolorida i infrangible, dels ciutadans de Barcelona, hem sentit orgull, un profund orgull humà i català. La capital de Catalunya pel seu coratge i per la seva serenitat, es mostra a l’alçada de qualsevol altra ciutat del món. (...) Barcelona és verament la torre mestra de Catalunya, com li deien els antics. Torre mestra en la defensa militar de la pàtria catalana, i torre mestra en l’acció contra els seus enemics. ¿Quina ciutat peninsular ha sofert més setges que Barcelona? ¿Quina ciutat peninsular ha vist més sovint davant de les seves muralles o dins dels seus carrers les flamarades vermelles de la guerra i de la revolució? (...) Barcelona, davant la més dura prova dolorosa que fins ara ha sofert, s’ha portat dignament, coratjosament, gloriosament. Els catalans, que saludem el Madrid heroic, alcem ben alt el nom de Barcelona, torre mestra de la Catalunya immortal.>>


Ferran Aisa- Pàmpols
(Fragment del llibre de Ferran Aisa, República, guerra i revolució. L'Ajuntament de Barcelona, 1931-1939, Editorial Base-Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2009)

No hay comentarios:

Publicar un comentario