 |
| (Coberta del llibre de Ferran Aisa, República, guerra i revolució L'Ajuntament de Barcelona, 1931-1939) |
Commemoració de la proclamació de la República el 14 d’abril de 1931
Ferran Aisa
El 14 d’abril de 1931 Lluís Companys, alcalde provisional de Barcelona, proclamava des del balcó de l’Ajuntament la República Espanyola. I ho feia unes hores abans que ho fessin a Madrid i a altres ciutats espanyoles. La bandera republicana va substituir a la monàrquica que tingué, ràpidament, la companyia d’una catalana onejant al balcó de l’Ajuntament. Barcelona reivindicava, una vegada més, la República federal. Francesc Macià, poc després, proclamava la República Catalana dins de la Federació de pobles d’Iberia. De la mateixa manera que l’any 1868 durant la Gloriosa o el 1873 durant la Primera República, els anhels federals dels catalans van quedar fora de combat per la imposició de la idea centralista i unitarista d’Espanya.
La República federal descrita i somiada per Pi i Margall, Almirall, Companys o Macià no va ésser possible, malgrat això la República va foragitar la monarquia i va establir la democràcia i la llibertat a tot l’Estat espanyol, concedint, com ja sabeu, l’autonomia a Catalunya. L’esperit que va enlairar-se a Catalunya i a Espanya durant la primavera republicana va afavorir sobretot la cultura i l’educació. Encara avui hem de posar els ulls en aquells homes i dones que van aconseguir nivells molts alts d’ètica i de dignitat.
L’aixecament militar feixista contra la República fou un cop molt greu a la llibertat. La victòria a Barcelona del poble contra els rebels va significar l’inici d’una revolució que va transformar encara més l’educació amb la creació del CENU (Consell d’Escola Nova Unificada) i l’aparició espontània de l’ocupació de les fàbriques, els tallers i els serveis públics per part dels treballadors que van autogestionar l’economia a través de les col•lectivitzacions.
La derrota republicana de fa setanta anys va significar la pèrdua de tota aquesta ètica i dignitat que es traduïa en la solidaritat i la fraternitat entre els diversos pobles d’Espanya. L’ocupació de Barcelona va significar un fort cop a la llibertat i als anhels emancipadors de la humanitat. El 26 de gener de 1939 eren ocupat la Generalitat, l’Ajuntament, la seu de les organitzacions polítiques i sindicals i les associacions culturals. El mateix dia 26 per la tarda soldats a les ordres de cap de Falange ocupaven l’Ateneu Enciclopèdic Popular al carrer de Carme i llançaven al mig del carrer llibres i mobles i feien una foguera, seguint els mètodes dels seus mestres nazis.... ,o al “ideòleg” del franquisme Millán Astray que havia cridat a Salamanca davant d’Unamuno: <<Viva la muerte. Muera la inteligència>>.
Fent memòria més propera qui no recorda com mort Franco els grups polítics en lloc de lluitar per la Tercera República van pactar amb el franquisme i van iniciar una transició que va servir per apuntalar definitivament la monarquia que, malgrat l’estat de les autonomies, continua essent centralista. Per acabar vull tenir un record per un vell lluitador que acaba de morir ahir, l’historiador llibertari Abel Paz, autor de Durruti el proletariado en armes, llibre traduït a més de deu llengües (entre elles el japònès i el turc), una important crònica de l’època de la República i de la guerra i de la revolució.
I finalment llegiré un fragment del poema “L’estel republicà” (del llibre Rambla del Raval), on evoco uns instants d’un infants, dels primers anys cinquanta o seixanta, des d’un terrat del Raval de Barcelona: <<La guerra semblava molt llunyana , / i la dura postguerra, desconeguda, / era dura i negra, malgart tot, des del terrat / un savi enlairava un estel amb una cua / llarga de color vermell, groc, lila. Què poques coses sabíem!>>
Salut i Llibertat!
Ferran Aisa-Pàmpols (14-4-2009)
No hay comentarios:
Publicar un comentario