Albert Bastardas / Alcalde de Barcelona

BIOGRAFIES CATALANES:

ALBERT BASTARDAS, PRIMER ALCALDE POPULAR DE BARCELONA 

FERRAN AISA
 
 

(Albert Bastardas Sampere (1871-1944)

Albert Bastardas l’any 1908 va ésser elegit per votació dels ciutadans per presidir l’alcaldia de la Ciutat Comtal en representació del Partit Republicà Autonomista, convertint-se, aleshores, en el primer alcalde republicà des de la Primera República del 1873. Va Ocupar l’alcaldia fins al 1909, l’any de la Setmana Tràgica.
 
Albert Bastardas i Sampere era fill de Gràcia, on va néixer el 1871, quan aquesta vila encara era un municipi independent de Barcelona. Procedia d’una família menestral provinent de Manresa. Des de ben jove va motivar-se pels problemes polítics i socials. Estudià dret i exercí d’advocat. L’any 1903 es va presentar a les eleccions municipals de Barcelona, conjuntament al seu coreligionari Hermenegildo Giner de los Ríos, sortint tots dos elegits. Albert Bastardas, d’Unió Republicana, seria aleshores regidor en representació del districte de Gràcia.Va participar en l’afer de la suspensió del Pressupost Extraordinari de Cultura de 1908 per l’alcalde Domingo J. Sanllehí. Bastardas va defensar el Pressupost de Cultura amb els seus companys republicans Pere Coromines, Francesc Layret i Luis de Zulueta.
Aquell mateix any seria elegit alcalde del primer ajuntament democràtic elegit per votació popular. Això era un pas important per eliminar de la política municipal el caciquisme que havia regnat durant el segle XIX i començaments del XX. El nou conistori es va nodrir de representants republicans i regionalistes. Destaca la presència a l’ajuntament de Francesc Layret, Luis de Zulueta, Antoni Marsà, Santiago Valentí i Camps, Francesc Puig i Alfonso, Pere Rahola i Joan Ventosa i Calvell. 
Durant el seu mandat es van començar les obres de la Via Laietana. Bastardas fou alcalde fins el juliol de 1909, essen substituit pel conservador Joan Coll i Pujol, en plena vaga de protesta per l’embarcament de reservistes a la guerra del Marroc que va derivar en la sagnant Setmana Tràgica que va costar-li la vida a centenars de persones, entre altres, al pedagog llibertari Francesc Ferrer i Guàrdia, que fou afusellat als fossars del Castell de Montjuïc.
Albert Bastardas, la tardor de 1910, fou elegit president de l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona, durant la seva presidència l’AEP va esdevenir una tribuna pública de primer ordre. Bastardas va presidir el cicle de conferències al Teatre Principal pe tractar els assumptes més candents de la societat catalana i espanyola. El nom del cicle era “Catalunya davant d’Espanya” i els seus oradors foren: Jaume Brossa, Amadeu Hurtado, Marcel·lí Domingo, Josep Vidal i Tarragó, Gabriel Alomar, Francesc Cambó, Ramiro de Maeztu, José Ortega y Gasset i Luis Morote. 
Albert Bastardas va acollir a la seu de l’AEP l’Escola Horaciana del mestre Pau Vila, entre els professors d’aquesta escola hi havia Manuel Ainaud i Andreu Nin. Bastardas va esdevenir des de l'AEP protector de la cultura catalana col·laborant amb l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana.
Albert Bastardas el 1913 seria elegit diputat provincial per la Unió Federal Nacionalista Republicana, dos anys més tard era vicepresident de la Mancomunitat de Catalunya. Durant aquest temps treballà, colze a colze, amb Enric Prat de la Riba. Durant la Dictadura de Primo de Rivera s’exilià. Amb la proclamació de la República va ser diputat al Parlament de Catalunya per la circumscripció de Granollers. El 1932 va presidir el Patronat de Previsió Social de Balears i Catalunya. Bastardas fou un home preocupat pel dret jurídic i per la cultura catalana. Hi va formar part de la Junta del Col·legi d’Advocats i va presidir l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i l’Orfeó Català. El 1936 fou president de la secció de la legislació obrera del Congrés Jurídic Català i va presidir el Primer Congrés Jurídic Català. Després de la guerra va ésser cessat de tots els seus càrrecs polítics i professionals fins a la seva mort l'any 1944.

Ferran Aisa-Pàmpols
(Diari Més, 10-5-2007)