Cafès de Barcelona / Paco Villar

BARCELONA CIUTAT DE CAFÈS
Paco Villar
Pròleg: Xavier Trias
Editorial: Viena i Ajuntament de Barcelona
(Barcelona, 2013)
Pàgines: 286
Preu: 28,50 euros

HISTÒRIA 

(Coberta llibre de Paco Villar)

 CIUTAT DE GRANS CAFÈS

 FERRAN AISA

Darrerament als mitjans de comunicació apareixen comentaris, articles o reportatges del tancament d’establiments comercials de caire històric o completament originals que han de tancar portes per no poder afrontar l’especulació de les noves rendes o per falta d’una clientela que doni suport al negoci. Aquest fet no és nou a la ciutat de Barcelona com a prova d’això podeu llegir aquest magnífica recerca documental que ha realitzat el periodista i escriptor Paco Villar (Barcelona, 1961), posant llum a nombrosos cafès de luxe o d’estètica modernista que hi havia a la ciutat de Barcelona i que malauradament han desaparegut. Cosa que no ha passat a ciutat europees com París, Viena, Zurich o Praga on encara els cafès mantenen l’essència de sempre. En aquest nou volum Barcelona, ciutat de cafès, anteriorment havia publicat els cafès de 1750-1880, continua tirant del fil des d’aquesta data fins a les portes de la Guerra Civil. 
Paco Villar, ha dedicat el seu treball a la memòria de Josep Maria Huertas Claveria, i agafant el seu testimoni, l’autor de llibres com Historia y Leyenda del Barrio Chino o Banys de mar, ens presenta un dels millors llibres sobre la història quotidiana de Barcelona que han sortit darrerament. L’autor arrenca el seu assaig-històric parlant-nos de la ciutat dels cafès com un testimoni excepcional per a una època excepcional i ens cita els mítics locals barcelonins: 

<<La riquesa que desplegaven els diversos salons que els componien, amb miralls abundants que multiplicaven l’espai, magnífics frescos i pintures que destacaven als sostres i les parets, obra dels millors artistes, motllures daurades, taules de marbre i divans molt còmodes, tot plegat acompanyat de la brillant il·luminació que produïen els nombrosos llums de gas, embadalia propis i estranys.>>
 
Paco Villar comença fent referència als nombrosos cafès que hi havia a la Rambla: Delícias, Ibérico, Gran Café de Barcelona, Café del Siglo XIX, Cafè del Liceo, Café Oriente, Lion d’Or, Café Suizo, El Refectorium, etc. Cafès on empresaris, artistes, escriptors, periodistes o ciutadans en general passaven llargues estones asseguts davant d’un cafè i d’un got d’aigua, llegint el diari o fent tertúlies inacabables. També introdueix el triomf del bar americà i de les begudes alcohòliques; i ens parla del Bar Automàtico, del Bar Torino, de la Cerveseria Gambrinus, del Quiosc de Canaletes o del Café Tupinamba. 
Paco Villar descriu amb tota mena de detalls com eren els cafès luxosos que apareixen a cavall de segle a la plaça de Catalunya com el modernista Gran Café i Restaurante Colón; el Café Alhambra; l’Hotel Continental; la Cerverserìa Munich; la Maison Dorée; i algun de supervivent com el Zurich. L’autor s’immergeix a l’Eixample per presentar-nos el Café Novedades, que ocupava tota la vorera de Casp fins a la Gran Via, amb la seva gran sala de billars. I s’hi amb recrea els cafès, restaurants i cerveseries de la ciutat com Els Quatre Gats on els artistes més moderns com el jove Picasso s’hi donen cita; el popular Bar del Centro, refugi de bohemis i d’intel·lectuals àcrates, porta d’entrada al Barri Xinès i el bars del Paral·lel com El Café Español i La Pansa, a la plaça d’Espanya, com dos grans àgores del primer terç del segle XX. 
La magnífica edició bé acompanya de tota mena de fotografies, dibuixos i il·lustracions que acompanyen agradablement al lector per aquella ciutat dels cafès que li va fer dir a Hans Christian Andersen, viatger de pas per Barcelona, que no havia vist a Europa un cafè, ni tan sols a París, com el que freqüentava diàriament a La Rambla i que Paco Villar assegura que es tracta del Café de las Siete Puertas o Café Cuyás (Rambla, 31), considerat a la Guia de Barcelona para el año 1866, com la perla del cafès barcelonins.

Ferran Aisa-Pàmpols 
(El Punt Avui, 21 de març de 2014)