7/4/15

Què queda del Barri Xino? F.Aisa / Matar al Chino Llibre de M. Fernández González

MATAR AL CHINO
Entre la revolución urbanística y el asedio urbano
en el barrio del Raval de Barcelona
Miquel Fernández González
Pròleg: Mónica Dogen
Epíleg: Manuel Delgado
Virus Editorial (Barcelona, 2014)
Pàgines: 360
Preu: 23 euros

ASSAIG 
 

(Coberta llibre M.Fernández González)


QUÈ QUEDA DEL MITIC BARRI XINO?


FERRAN AISA
 

El Raval continua estan de moda amb noves aportacions històriques i estudis etnològics com el que ara presenta Miquel Fernández González, Matar al Chino, publicat per la dinàmica editorial
Virus. En els darrers anys hem vist aparèixer llibres sobre aquest barri de Barcelona ja clàssics com el de Paco Villar, Historias y leyendas del barrio Chino o el que vaig escriure amb Mei
Vidal, El Raval, un espai al marge.També hi ha estudis més actuals sobre els canvis urbanístics i sociològics com el de Joan Subirats i Joaquim Rius, Del Xino al Raval i el treball antropològic de Gerard Horta a Rambla del Raval de Barcelona. No podem oblidar que hi ha treballs ja mítics sobre el barri com el de Joan Llarch, Barrio Chino i, entre altres, el de Camilo José Cela, Izas, Rabizas i Colipoterras acompanyat de les fotografies de Joan Colom. Finalment un altre llibre imprescindible és el del recent nomenat premi Cervantes Juan Goytisolo, Genet en el Raval. Cito aquests llibres perquè formen part de l’extensa bibliografia que s’ha format sobre el Barri Xino o el Raval i que, entre altres, han servit de base per elaborar aquest treball que podem dir que té dues parts ben diferenciades, la primera és la construcció historiogràfica del
barri que va passar de ser l’hort de Barcelona i el lloc habitual dels convents i institucions de caritat a convertir-se en el centre de la revolució industrial catalana. Miquel Fernández González ho explica detalladament totes les passes que van convertir el barri en el més densament i més contaminat de la ciutat. Un barri que va acollir la classe subalterna barcelonina, la marginalitat i
es va convertir en el centre de l’oci i del vici. Cabarets, meublés, bars canalles, pinxos, putes, lladres, obrers, anarquistes, escriptors bohemis, revoltes i conflictes socials. Un barri marcat per
la prostitució, la delinqüència i la pobresa en mig de persones treballadores que intentaven fer vida normal. Què queda del Barri Xino? La resposta la busca també l’autor d’aquest llibre que
analitza com el barri passa de Districte Vè a Barri Xino, alhora que recupera el moto medieval de Raval. La segona part del llibre l’autor el dedica a espiar com un voyeur tot el que passa ara
mateix (anys 2010-2012) al carrer Robador; i ho fa des d’un punt de vista tant antropològic com etnològic. Matar al Chino ens mostra com els poders polítics que han governat la ciutat han
mantingut polítiques de control i persecució social, destinades més que a fer una revolució urbanística a assetjar urbanament el Raval, un barri que, davant d’aquesta violència institucional, ha intentat sobreviure malgrat tots els esforços que això representa. El magnífic treball de Miquel Fernández González culmina doncs amb aquesta etnografia que retrata perfectament la situació de l’actual Barri Xino barcelonès immers dins del popular Raval ple d’història i ara d’immigrants indostants, àrabs i d’altres realitats del món.

Ferran Aisa-Pàmpols

(El Punt Avui, 2 de febrer de 2015)

No hay comentarios:

Publicar un comentario