FERRAN AISA
 |
| (Coberta llibre F. Aisa) |
CAPÍTOL V
FRONT D'ESQUERRES
La reestructuracuó del nou Ajuntament
El 24 d’agost es publicava el decret de la Generalitat pel qual cessaven en tots els Ajuntaments de Catalunya els Consellers, tant els propietaris com els suplents, procedents de llistes de partits aliens al Front Popular d’Esquerres de Catalunya. La Publicitat (25-8-1936), reproduïa el text de la nova estructuració dels Ajuntaments i comentava: <<Els òrgans municipals podran donar participació en l’administració de la ciutat als organismes ciutadans i sindicals>>. El primer article del decret de Governació de la Generalitat sobre l’organització dels Ajuntaments, deia: <<Tots els òrgans components de l’Ajuntament de Barcelona podran delegar funcions en altres de caràcter col•legial o unipersonal, àdhuc creant rodatges administratius de caràcter mixt, on tinguin cabuda les organitzacions ciutadanes o sindicals, entenent-se que aquest poder de delegació es referirà no solament a la funció administrativa, sinó també, en els casos i modalitats que s’acordi, a l’executiva municipal>>. El decret era un primer pas important per integrar al municipi els comitès locals o de barriada, així com a les poderoses organitzacions sindicals. Uns dies després l’Alcalde Pi i Sunyer rebia a la premsa per a presentar la nova reestructuració de l’Ajuntament. Citava el Decret de la Generalitat, signat pel Conseller de Governació Josep M. España, i manifestava el següent: <<Concedides a l’Ajuntament de Barcelona, per decret del dia 21 d’agost, les pertinents facilitats per a efectuar una descentralització de les funcions municipals amb la creació de Comissions mixtes especialitzades, es fa necessari procedir a la constitució del nou Ajuntament. Com que per altra part la facultat de delegació dels diversos òrgans corporatius i l’existència de dites comissions haurà que representar una reducció de les activitats plenàries, aquests motius aconsellen augmentar el nombre de Consellers municipals actuals, comptant als suplents incorporats en virtut del mencionat decret. Per tant, atenent les raons exposades, ha resolt: L’Ajuntament de Barcelona quedarà format pels 26 consellers municipals actualment en exercici i pels cinc suplents, senyors Francesc Ferrer Pie, Antoni Lloret i Fumarola, Ramon Palomas i Tudó, Caietà Rahola i Escofet i Delmir Ibáñez i Sanagustín>>.
L’Alcalde manifestava que l’Ajuntament que ara es constituïa perdria importància en la tasca del Ple, però, en canvi, la guanyaria en quant al contingut de cadascú dels components, que haurien de realitzar una tasca positiva que a l’efecte els hi seria assignada, formant part cadascú d’ells de les comissions mixtes al que feia referència el decret de la Generalitat, doncs, entrarien a formar part del nou Ajuntament tant elements tècnics com sindicals. Pi i Sunyer va agregar que es tractava de realitzar una tasca que fos eficaç i beneficiosa per a l’Ajuntament: <<tinc la seguretat –va acabar dient- que amb la nova estructuració i amb la bona voluntat que a tots ens anima aquests propòsits es compliran pel bé de Barcelona>>. Les primeres Comissions constituïdes foren la de Proveïment, la d’Urbanització i Obres i la de Cultura.
Davant la immediata entrada dels anarquistes a les tasques de les comissions municipals, Adrián Correa es preguntava, a Solidaridad Obrera (1-9-1936), si la CNT i la FAI havien d’intervenir en els afers municipals, malgrat que la col•laboració podia desvirtuar les tàctiques d’acció directa, hi considerava el següent: <<Por el cambio total del sistema que murió el 19 de julio, a la Confederación Nacional del Trabajo y a la FAI, en estas circunstàncies que vivimos, se les presentan, mutuamente, complicadas facetas de tácticas para darles soluciones immediatas. En la actualidad tiene sobre el tapete la propuesta del Ayuntamiento de Barcelona para intervenir en la administración municipal. Y el día 21 de agosto útltimo, fue tratada en el Pleno Regional de Grupos Anarquistas de Cataluña, desconociendo los acuerdos que hayan recaido al respecto en dicha reunión. (...) Así, pues, es necesario que remocemos la administración municipal en estos momentos graves que atravesamos, con elementos destacados de las organizaciones obreras y del Frente Popular. Desde los despachos de la Casa del Pueblo, Concejos o Ayuntamientos que de todo se le puede llamar, constituiremos una economía nueva. Nacionalizaremos la Banca privada, municipalizaremos los servicios públicos, llevaremos el control de las grandes y medianas industrias que sean de competencia municipalista y haremos la redistribución de la pequeña propiedad. Y a esta labor que las circunstancias exigen a los hombres sin distinción de colores, la CNT y la FAI no tienen porque tener temor de contagiarse en las poltronas... (...) ¡Que nos nos cojan dormidos! ¡Vigilemos el frente!>>.
El Diari de la Generalitat de Catalunya publicava l’1 de setembre la llista d’Ajuntaments catalans que ja s’havien constituït seguint el decret de Governació del 21 d’agost. A poc a poc els Comitès Locals anirien desapareixen i el seu lloc el recuperava el tradicional Ajuntament. A Barcelona els Comitès de Barriada també anaven perden la força de les primeres setmanes de la revolució.
El dia 3 de setembre de 1936 se celebrà el Ple Municipal per constituir el nou Ajuntament de Barcelona segons el decret de la Generalitat. N’eren presents els 31 regidors actuals del Consistori, que van aprovar la redució a set membres de la Comissió de Govern. Foren elegits per formar el govern municipal i les diverses Comisions mixtes, els ciutadans: Carles Pi i Sunyer (Alcalde), Vicenç Bernardes (Hisenda), Hilari Salvadó (Governació i Política), Josep Escofet (Proveïment), Odó Hurtado (Urbanització i Obres) Francesc Codó (Serveis Públics), Jaume Serra Húnter (Cultura), Marià Martínez Cuenca (Estadística, Política Social i Assistència). El Ple aprovà, ratificà i convalidà els acords i decissions presos per l’Alcalde, els conselleres-regidors i la Comissió de Govern des del 18 de juliol fins a la data actual. El Ple de l'Ajuntament, d’acord amb el decret de la Generalitat de Catalunya, delegà en la Comissió de Govern Municipal totes les atribucions que, segons la llei Municipal catalana, corresponien al Ple.
Una vegada elegits els consellers-regidors es passà al torn de paraules. Pi i Sunyer, digué: <<La subversió militar ha estat la causa de la profunda pertubació ciutadana que hem patit. Vam haver de prendre resolucions urgents. Havíem d’atendre necessitats indispensables de diversos ordres. I totes van estar degudament ateses. En aquests moments és més necessari el treball quotidià que la celebració de sessions plenàries i el pronunciament de discursos, hi ha que realitzar una obra eficaç i profitosa>>. L’alcalde va continuar el seu parlament comentant la reducció de la Comissió de Govern havia significat que alguns partits veiessin retallada la seva representació. També aprofita per saludar al consellers-regidors Ventós, Durán i Reynals i Cortés que deixaven de formar part de la Comissió de Govern. I féu un elogi del nou sistema de descentralització de serveis que: <<serà un orgull per Barcelona i digna de l’hora històrica i revolucionària en què vivim>>. A continuació parlaren els líders d’altres grups, Durán i Reynals ho va fer en nom de l’Acció Catalana Republicana i Martínez Cuenca pel PSUC. El Ple acordà enviar telegrames, a l’Ajuntament de Madrid i al d’Irun, mostrant la seva solidaritat davant el setge feixista que aquestes ciutats patien. El Ple també aprovà enviar una salutació fervorosa i un record emocionat: <<als milicians i forces lleials de la nostra ciutat que, amb exemplar heroisme, lluiten als fronts de combat contra l’intent de despotisme feixista i per un règim d’avançada i profunda transformació social, per la República i per Catalunya>>. Finalment el president de l’Assemblea ciutadana Ricard Altava tancà la sessió amb el clam de ¡Visca la República! i ¡Visca Catalunya!, que fou contestat per tots els regidors posats en peu. Eren les set de la tarda. El Diluvio (4-9-1936), diu: <<Seguidamente y en sesión privada se reunió la nueva Comisión de Gobierno, tomando, entre otros acuerdos, el de hacer las distribuciones de servicios>>.
El nou Ajuntament, doncs es disposava a continuar la seva tasca municipal a través de les Comissions que s’anirien constituint a primers de setembre. Així s’anomenaven els responsables de la Comissió d’Higiene i Sanitat, Josep Gispert i Vila; de la Comissió d’Assistència Social, Emili Granier-Barrera; de la Comissió Tallers Municipals, Antoni Oliva i Oliva; de la Comissió Cementiris: Domènec Pla i Blanc. Odó Hurtado, per la seva banda, s’acomiadava dels seus col·laboradors dels mercats: <<La necessitat d’adaptar el nou Ajuntament de Barcelona al decret de la Generalitat de Catalunya el dia primer del corrent m’obliga a deixar la conselleria-regiduria de Proveïment, per a passar a un altre lloc de la Comissió de Govern. Només em queda fer constar que agraeixo les col·laboracions que he rebut de les Associacions de Mercats, de l’Associació de l’Escorxador, dels funcionaris i de tots en general, i espero que en el meu nou càrrec trobar la mateixa ajuda, per a una obra seria i profitosa en benefici de Barcelona>>.
Al dia següent se celebrà la primera sessió ordinària del nou consistori, entre altres coses s’aprovaren les resolucions més urgents sobre reparacions i construccions d’edificis per escoles del CENU i altres per ús d’assistència social. L’Ajuntament s’havia apropiat de diversos locals religiosos com el Convent de Santa Teresa de Jesús, del carrer Ganduxer, 41, el qual era remodelat per encabir l’Asil del Parc, per un valor de 100.000 pessetes a costa del Pressupost Extraordinari d’obres i sanejament del 1936. També el Convent de Santa Dorotea, al passeig de Dom Bosco, 8, havia estat intervingut per adaptar-lo a la Colònia Industrial del Port, per 80.000 pessetes. S’acordava que l’ex-església dels Jesuïtes del carrer Casp, fos destinada a servir de magatzem d’orgues, pianos, instruments musicals, etc. També s’aprovava destinar, en qualitat d’avançament, la quantitat de 795.300 pessetes per habilitar locals destinats a escoles. En la sessió municipal es comentaven temes com l’escrit enviat per Irene Soriano, en representació d’Hereus Soriano, concessionaris del servei de cadires a la via pública, manifestat que, degut a les anormals circumstàncies, havia sofert grans prejudicis, en compensació demanava que li fos prorrogada pel termini d’un any la concessió. S’acordà que seguís en precari amb l’arrendament fins a nova notificació. La mateixa empresa llogatera de cadires manifestava el seu interès de fer donació de la recaptació d’una jornada pro milícies antifeixistes. L’Ajuntament decidia abonar mitja paga mensual en concepte de gratificació extraordinària, als guàrdies urbans, bombers i empleats de cementiris que actuaren amb caràcter extraordinari amb motiu del moviment facciós, i s’encarregava al conseller-regidor de Governació que, conjuntament amb la resta de consellers-regidors, elaborés una llista dels funcionaris compresos en aquest concepte, perquè poguessin cobrar la paga extraordinària. La sessió del Govern Municipal va decidir encarregar al conseller-regidor d’Urbanització i Obrers, ciutadà Hurtado, la coordinació dels canvis de nom dels carrers, per evitar duplicats i el caràcter espontani. L’Ajuntament es dirigia als centres, agrupacions sindicals, partits polítics i entitats que formulessin suggeriments dels canvis de nom, a fi de donar-li un caràcter orgànic al nomenclàtor. El conseller-regidor parlava del sanejament urbà al referir-se al canvi de noms dels carrers: <<Els noms dels suposats sants i verges han de desaparèixer dels nostres carrers i places. No hi ha dubte que s’imposa fer, ràpidament, un canvi total dels noms que fan lleig els nostres carrers, places i passeigs. La Revolució obliga. Endavant!>>.
La conselleria-regidoria de Proveïment publicava una nota sobre els nous horaris d’atenció al públic dels Mercats municipals, els quals havien d’obrir portes al públic de dilluns a divendres de set del matí a la una de la tarda, i el dissabte de vuit a dotze i mitja. També es regulava l’horari dels establiments d’aliments, pastisseries, botigues, basars, etc. Proveïment es manifestava en contra de l’acaparament d’aliments i recomanava que les persones de salut normal havien de procurar-se amb preferència els aliments més abundants en el mercat i comprar tan sols per un dia. I avisava als recaders, agències de transport i transportistes de Barcelona que havien de portar al Comitè de Proveïments (Via Laietana, 16), relació duplicada i segellada de tot el carregament transportat per carretera als diversos destins de Barcelona. En aquesta sessió ordinària es designà diversos càrrecs com els secretaris dels consellers-regidors, i es confirmaren el nomenament de les delegacions especials municipals: Delegació especial de Conservació de la Via Pública, conseller Ramon Junyent; i Delegació especial de Vigilància nocturna, conseller Antoni Oliva. I, finalment foren nomenats els consellers-delegats de les diferents Tinències d’Alcaldia: Districte I: Delmir Ibáñez i Sanagustín. Districte II: Francesc Rossell i Muntaner. Districte III: Francesc Ferrer i Pie. Districte IV: Ricard Altaba i Planuc. Districte V: Antoni Lloret i Fumanal. Districte VI: Ramon Palomas i Todó. Districte VII: Ramon Eroles i Sorribes. Districte VIII: Benet Mori i Ballester. Districte IX: Joan Cordomí i Pujular. Districte X: Ramon Junyent i Vila. El 7 de setembre es lliuraven les credencials al Saló de Cent pels escrivents i brigades de l’Ajuntament. Acabada la sessió l’Alcalde i diversos consellers-regidors van sortir al balcó de les Cases Consistorials a saludar la desfilada del 19 Terci de la Guàrdia Nacional Republicana per la plaça de la República. Lluís Companys i Carles Pi i Sunyer pronunciaren breus discursos des dels balcons respectius dirigits als ciutadans i a la Guàrdia Nacional, que van acabar amb els habituals “clams de guerra”: <<Visca la República! i Visca la Llibertat!>>.
Paral·lelament a la nova estructuració del consistori Barceloní, el Govern de la República sortia d’una anunciada crisi ministerial constituint-se un nou Govern que presidí Francisco Largo Caballero (Guerra), i n’eren ministres: Indalecio Prieto (Marina i Aire), Julio Álvarez del Vayo (Estat), Ángel Galarza (Governació), Vicente Uribe (Agricultura), Jesús Hernández (Instrucció Pública), José A. Aguirre (Obres Públiques), Mariano Ruiz de Funes (Justícia). Anastasio de Grácia (Indústria i Comerç), Bernardo Giner de los Ríos (Comunicació), Josep Tomàs Piera (Treball) i José Giral Pereira (Sense Cartera). Les crisis polítiques eren continues, doncs, en una societat convulsa, revolucionària, viva i en constant canvi, les ideologies eren presents en el debat social. L’anomenada unitat política del govern del proletariat aviat, però, tornaria a fer aigües..., doncs, no n’era representativa de la realitat, al Govern faltava el principal protagonista de la revolució, l’anarquisme organitzat. A Catalunya s’havia solucionat amb la creació del Comitè Central de les Milícies Antifeixistes, però, la marxa dels esdeveniments feia necessari que les organitzacions llibertàries participessin també a la direcció de la Generalitat i dels municipis. Malgrat que per la ideologia llibertària podia significar un trasbals als seus principis, la lògica de la guerra i la revolució aconseguirien que no quedessin marginats dels poders de decisió. Mentrestant l’Ajuntament continuava cada dijous realitzant les sessions del Govern Municipal. Seguint la instància dels sindicats d’ensenyament de la UGT i de la CNT s’aprovava fer funcionaris de plantilla a tots els mestres agregats i a tots els temporals. S’anomenava conseller-delegat especial d’arxius, biblioteques, escoles d’art i música, museus i belles arts, al conseller Francesc Rossell, que substituí en tots els organismes la representació de la dissolta Junta Municipal d’Exposicions d’Art. El Govern Municipal disposava de les quantitats recaptades per l’Ajuntament en auxili de la defensa contra el moviment feixista per distribuir-les de la manera següent: <<Comitè de Milícies Antifeixistes, 120.000 ptes; Hospital General de Catalunya, 25.000 ptes.; altres hospitals, 10.000 ptes.>>. L’Ajuntament condonava diversos contenciosos-administratius formulats contra diversos ciutadans sobre l’arbitre de plus-valua.
La sessió municipal concedia la cessió del Parc de la Ciutadella a les penyes ciclistes de Barcelona per celebrar la “Festa Ciclista” el diumenge 13 de setembre. El Govern disposava que la representació municipal de la Comissió Mixta de Cultura, presidida pel conseller-regidor, Jaume Serra Húnter, estigués formada també per Ricard Altaba i Joan Cordomí. El Comitè Permanent Municipal acceptava la resolució judicial a favor del funcionari Balbí Guerrero, el qual podia tornar a recuperar la seva plaça de servei municipal. El Govern nomenava Lluís Garai i Garayó, director del Mercat d’Hostafrancs; i s’ajornava fins a nou avís l’obertura de matrícules pel curs 1936-1937 a les Escoles Municipals de Tall i Confecció Lluïsa Cura, Complementaris d’Oficis i Escola de Música. L’Ajuntament cedia el Palau de Belles Arts per celebrar el diumenge 13 de setembre una Festa de Basquet Ball a benefici de les Milícies. S’acordava fer un avançament a la Majordomia Municipal Alexandre Rossell i Vilaseca de quantitat líquida, a l’objecte de poder pagar mensualment els empleats de Cementiris les despeses de passatges de tramvies, segons el Pressupost vigent. Sobre els cementiris s’aprovava la compra d’arbres i plantes per a l’embelliment de diversos cementiris. S’anunciava que nous aprenents de jardiners s’incorporaven a les tasques laborals de Parcs i Jardins procedents de l’Escola Municipal de Jardiners. El Govern Municipal disposava que els inspectors d’Espectacles fossin nomenats de plantilla, amb la denominació que actualment tenen i categoria equiparada a la d’oficial segon. També es nomenaven els inspectors motoristes de circulació, els quals eren els guàrdies M. Cortès, A. Faura, E. Casanova i J. Panyella. El Govern Municipal aprovava la jubilació de l’Oficial 1ª de l’Ajuntament Eduard Layret i Foix (germà del malaurat Francesc Layret). L’Alcalde Pi i Sunyer, el conseller-regidor Hilari Salvadó i el cap de la Guàrdia Urbana visitaren a l’Hospital Clínic al Guàrdia Urbà Antonio Fernández Torres ferit a Palma de Mallorca en acció de combat contra el feixisme.
L’alcalde recordava a la premsa que, a les terres d’Aragó, hi havia més de 90 urbans combatent el feixisme, i lloava la tasca que desenvolupaven els motoristes de circulació i la policia urbana en diversos fronts de combat. Solidaridad Obrera (18-9-1936), parlava de la Columna Pi i Sunyer: <<Podemos anunciar que con este nombre se está organizando activamente la Columna del Ayuntamiento. Los funcionarios municipales no podían permanecer indiferentes a la magnífica leva de voluntarios y de entusiasmo de que dan muestra todos los días las masas populares y las organizaciones obreras, tanto en el frente de combate como en la retaguardia. Y los obreros muncicipales sin distinción de categorias (...) han querido enrolarse a la referida Columna. (...) El cuartel general de la Centuria esta instalada en la calle Pujadas, 8>>.
La proximitat de les conselleries-delegades als Districtes amb la ciutadania es materialitzava amb fets com la petició d’arranjament del paviment dels carrers, dels bancs, de les voreres o de recanviar les bombetes foses a diversos carrers, o instal·lar llum allà on feia falta l’enllumenat. L’alcalde rebia la visita de M. André Morizet, alcalde de Boulogne-Billancourt; M. Georges Ribes, secretari general del Comitè Departamental del Front Popular francès; M. Jean Descaux, secretari del senador-alcalde de Perpinyà, acompanyat de M. Dolors Bargalló. La Secretaria particular de l’Alcaldia feia pública les cartes enviades pel cònsol d’Espanya a Pau (França), de diversos súbdits espanyols refugiats a aquella ciutat i que havien estat repatriats Barcelona el dia 12 de setembre; i la Majordomia Municipal comunicava el llistat d’objectes lliurats a la dependència d’objectes perduts de l’Ajuntament: <<Lo que no se pierde...>>.
L’Ajuntament de Barcelona anava normalitzant la seva tasca municipal. La anormalitat de funcions de les primeres hores, a poc a poc, aniria desapareixen, però, les dificultats del moment obligaven a un gran sacrifici... La situació de guerra total posaria cada vegada més difícils les actuacions municipals. Era un gran repte que els gestors de la ciutat i la ciutadania passarien amb nota alta. Barcelona seria un exemple de generositat i d’esforç pel món...
Ferran Aisa-Pàmpols (L'Ajuntament de Barcelona, 1931-1939. República, Guerra y Revolució. Editorial Base-Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2009)
No hay comentarios:
Publicar un comentario