Crònica de la corrupció de David Castillo / Ferran Aisa

EL FAR
 
CRÒNICA DE LA CORRUPCIÓ POLÍTICA

 

(Coberta llibre D. Castillo)

FERRAN AISA

David Castillo Buils  (Barcelona, 1961), periodista, poeta i novel·lista, coordinador del  suplement “Cultura” d’El Punt Avui, és autor de diverses novel·les com El Cel de l’Infern, No miris enrere, Barcelona no existeix i de poemaris com La muntanya russa, El pont de Mulhberg, Doble Zero, Downtwn i Game Over (premi Carles Riba), ara presenta la versió castellana
publicada per Amargord Ediciones (Madrid, 2014) d’El llibre dels mals catalans. Burocràcia sentimental sobre la noció del temps (Columna,
Barcelona, 2010). Es tracta d’una irònica crònica barcelonina i catalana de la vida d’alguns polítics de casa nostra que han viscut dins de la corrupció i del nepotisme. Polítics capaços de tot per assegurar-se la poltrona i el seu “modus vivendis”.  La versió
castellana porta per títol Burocracia sentimental sobre la noción del tiempo. Viperina novela en verso sobre los males y los malos catalanes. 
David Castillo s’esplaia maleint la burocràcia política convertida  en casta de poder omnipotent. La veritat i la ficció es barregen entre les pàgines d’aquesta novel·la convertida en bàlsam poètic o en aquest llibre de versos que esdevé una novel·la viperina sobre els mals catalans. Castillo traça les línies de la seva història a través d’un triangle (amorós-passional-quotidià.) d’un polític, un poeta i una prostituta d’elit (amant dels dos personatges). La història succeeix a l’època del tripartit que va governar la Generalitat de Catalunya després dels 23 anys de pujolisme. I com es pot veure en el treball de Castillo en lloc de minvar la corruptela instal·lada en el poder aquesta es generalitza amb escàndols financers, crisis
d’infraestructures,  ordenances cíviques, corrupció, etc. 
A l’avís per a navegant que obre el llibre l’autor ens diu: “El paisatge és el d’un país amb milions d’aturats. En cada contenidor d’escombraries hi ha algú espigolant, per els vagons del metro i dels trens de rodalies hi ha un extens catàleg de rodamóns.  A la vegada, des del poder, instal·lat en la doble moral, cada dia prohibeixen més coses. Fart i sagaç, el cronista descriu algunes imatges des del consol del insomni, que és una taula de salvació.” Des d’una perspectiva rebel però plens d’ironia i no exempts d’humor cavalquen els versos de Castillo reivindicant el dret a un salari i un habitatge dignes. I hi posa amb el seu sentit clava una bandera negra contra el poder establert, alhora que denúncia l’eterna corrupció: “-Ya sabemos que este acepta dinero, le dice el empresario / a su hijo mientras le explica que ha remitido a un político / diez mil euros en una caja de Montecristos / en un sobre con destinatario claro, para el Partido.  / El político, después de una hora de móvil, se guarda /el sobre en la americana y enciende un de los habanos. / (...) Al sacarse la chaqueta para entrar al Camp Nou, al Gamper, / nuestro querido diputado, exconsejal, con sueldo vitalicio,  / percibe el crujido del sobre con los euros. / Los jugadores del Barça salen del túnel / con el himno, tan tópico, a tope. / Se enciende el segundo Montecristo. / Barça, Barça, Barça.”

Ferran Aisa-Pàmpols (Catalunya, núm. 172, juny de 2015)