1/9/15

Fernando Fernán Gómez-El tiempo amarillo / Ferran Aisa

EL TIEMPO AMARILLO
Memorias 1921-1997
Fernando Fernán Gómez
Pròleg: Luis Alegre
Editorial: Capitán Swing
(Madrid, 2015)
Pàgines: 597
Preu: 26.5 euros

MEMÒRIA 


(Coberta del llibre de F.F.G)


L'HURACÀ FERNÁN GÓMEZ


Ferran Aisa

Fernando Fernández Gómez (1921-2007), ha passat a la història del cinema com Fernando Fernán Gómez, fill de l’actriu de teatre Carola Fernán Gómez. Les memòries del polifacètic actor, director, dramaturg, assagista, novel·lista i sobretot còmic són les d’un veritable huracà de les arts escèniques, de la literatura i sobretot del cinema.
Les memòries de Fernán Gómez, El tiempo amarillo (Capitán Swing) arriben fins el 1997, per tant resten deu anys en què l’actor i director de cinema no va deixar de treballar i fins i tot va tenir cura, com escriu el prologuista Luis Alegre, d’organitzar el seu darrer acte al “Teatro Español” de Madrid, on les autoritats, els seus companys còmics i artistes i el poble madrileny va desfilar davant del seu fèretre cobert amb la bandera vermella i negra dels anarquistes. Fernán Gómez va voler ser fidel al seus principis llibertaris, doncs la seva carrera la va començar el 1938 com actor de teatre després d’haver passat per l’escola d’art dramàtic del Sindicat d’Espectacles de la CNT Fidelitat a unes idees que va continuar el 1977 amb la seva participació, conjuntament amb la seva companya Emma Cohen, a les Jornades Llibertàries Internacionals de  Barcelona. 

Les memòries de Fernán Gómez són a  la vegada una mena d’història del seu temps explicada detalladament per un còmic que recorda passatges de la seva vida barrejades amb els sentiments dels fets històrics com la proclamació de la República, la influència de la seva àvia socialista o la del seu professor de teatre l’escriptor llibertari Valentín de Pedro, que fou afusellat pels franquistes. Les
absències de la mare actriu, sempre de gira pels teatres d’Espanya o d’Amèrica. Fernán Gómez descriu les habitacions llòbregues de les pensions on vivien o el primer pis llogat al carrer Álvarez de Castro. Les memòries repassen la seva de vida col·legial, els jocs de carrer, l’ambient popular del Madrid republicà que, en gran part, va recollir en la seva obra Las bicicletas son para el verano. Els seus inicis com actor el 1938 i el descobriment de Jardiel Porcela, que li va donar el primer paper important a Los ladrones somos gente honrada.
Els anys de la Guerra Civil marquen definitivament la seva personalitat, l’adquisició de consciència de classe, el seu tarannà d`actor. Fernán Gómez descriu la vida d’aquells tres anys d’una manera distanciada i alhora propera: les assemblees confederals, l’afició a lectura, els milicians de Durruti, les brigades

internacionals, els comunistes, la falta d’aliments, els bombardejos, la derrota republicana, l’entrada dels feixistes a la capital d’Espanya, la repressió. Fernán Gómez recorda aquells anys amb melangia però també amb tristesa,que li fa dir: “No havia llegado la paz, sino la victoria”. Fernán Gómez narra la història de  la seva vida intensa, viscuda amb una gran passió creativa amb tota mena de detalls i plena de records generacionals. La relació amb els seus amics còmics, amb escriptors i poetes reunits a les tertúlies del Cafè Gijón de Madrid. Els seus viatges per treball o plaer a Barcelona on es dedica a comprar llibre a les parades de les Drassanes. La seva tasca artística al teatre, al cinema, a la ràdio, a la televisió i als discos com recitador de poemes. La seva vida amb Maria Dolores Pradera, amb la que va tenir dos fills;la seva relación amb Analía Gadé; i el seu enamorament de l’actriu catalana Emma Cohen. Les estrenes dramàtiques i els espectacles que va dirigir com Un enemigo del pueblo d’Ibsen o Bertolt Brecht a los hombre futuros i les meravelloses pel·lícules en què va participar com actor i com director i que formen part del record de molts dels seus admiradors, des de les primeres interpretacions dels anys quaranta in cinquanta Cristina Guzmán, Balarrasa, Botón de ancla, El fenómeno, Esa pareja féliz... 
Tota mena de Films sota la direcció dels millors directors espanyols o sota la seva pròpia direcció que omplen la seva extensa filmografia fins l’any 2006: El extraño viaje, El anacoreta, El espíritu de la colmena, Ana y los lobos, Pim, pam...¡fuego!, El viaje a ninguna parte, El abuelo, Todo sobre mi madre, Belle Époque. La lengua de las mariposas, El embrujo de Shangai, Tío Vivo, La Silla de Fernando... 
Premis, distincions, el record de la seva mare.El tiempo amarillo és una delícia de memòria, una mirada molt personal de Fernando Fernán Gómez sobre el seu temps i la seva pròpia vida. 

Ferran Aisa-Pàmpols (El Punt Avui, 21-6-2015)

No hay comentarios:

Publicar un comentario