Duchamp - Antonio Orihuela / Ferran Aisa

LA CAJA VERDE DE DUCHAMP

Y OTRAS ESTAMPAS ILUSTRADA

Antonio Orihuela

Edita: El Desvelo (Santander, 2016)

Pàgines: 192

Preu: 22 euros

ASSAIG 

LA CAIXA DE LES IDEES DE MARCEL DUCHAMP

FERRAN AISA

Antonio Orihuela (Moguer, 1965), Doctor en Història per la Universitat de Sevilla, és historiador, assagista, professor, gestor cultural i, sobretot poeta. Orihuela és un dels màxims exponents de l’anomenada poesia de la consciència crítica ibèrica i coordinador de les trobades poètiques de “Voces del Extremo” a la Fundació Juan Ramón Jiménez de Moguer (Huelva). Orihuela és autor d’una vintena de llibres de poesia amb títols com Todo el mundo està en otro lugar (2011). Cosas que tiramos a la basura (2012), Autogobierno (2012)La guerra tranquil·la (2012), El amor en los tiempos del despido libre (2014) i, darrerament, Salirse de la fila (2015) i Palos (2016). D’Antonio Orihuela ja hem parlat, a aquestes pàgines del suplement de Cultura, d’altres llibres com l’assaig Poesía, Pop y Contracultura en España (1-3-2013) o el volum de la seva obra poètica completa Esperar sentado (2-5-2014). Com historiador és autor d’un llibre sobre la repressió a Moguer durant la Guerra Civil i com assagista ha publicat els següents: Libro de tesoros (2007), Libro de las derrotas (20080 i Palabras raptadas (2013). Ara presenta la seva nova obra La caja verde de Duchamp publicada per la editorial càntabra “El desvelo”. Marcel Duchamp, l’any 1912, va idear la caixa verda, un receptacle on amagava bocins de paper amb idees i altres apunts que se li ocorrien en qualsevol moment del dia. Dins de la caixa verda podia anar a parar qualsevol cosa que servís per activar la ment i que fos d’utilitat a l’artista per la seva creació. Antonio Orihuela amb el seu assaig, com si fos un treball d’arqueologia, fa un recorregut per la història de l’art des de la Grècia clàssica fins la nostra època postmoderna amb certa ironia, i sense que falti la crítica des de la seva mirada llibertària. L’autor ha dividit en dues parts, la primera consta de setze assaigs on a través d’una visió brillant i amb un cert humor desxifrar els simbolismes, els codis secrets i els misteris amagats en les obres d’art que van confluir en l’obra Marcel Duchamp, un dels artistes més importants del segle XX. Orihuela per arribar a la seves conclusions sobre l’artista francès es passeja a través del temps analitzant les obres de pintors com Masaccio, Caravaggio, Jan Van Eyck, Antonello da Messina, François Clouet, Jean Cousin, entre altres. L’autor es dedica a entaular un diàleg amb les obres referenciades convertides alhora en fragments d’un missatge, peces de puzle que hem d’anar traient de la caixa verda.  Orihuela, tot parlant del “monomito” cita Joseph Campbell que, a L’heroi de les mil cares, afirma que sempre estem contant la mateixa història. En aquest llibre, el món de la realitat i el món de la visió a través dels símbols es donen la mà amb les metàfores, els jocs dels miralls fins l’infinit, les espirals que ens porten des del laberint de Cnosos fins als museus de curiositats, els taulers i les peces d’escaig. Són caixes dins de les caixes tal com ho va construir Duchamp. La segona part del llibre està dedicada íntegrament a Marcel Duchamp. Antonio Orihuela a través de cinc assaigs presenta al gran artista francès i quines han estat les seves influències més directes en la seva obra. La caja verde de Duchamp en realitat està construït amb la idea que el lector pugui continuar traient els fragment que resten amagats dins de la caixa. Una bon i entretingut assaig que val la pena llegir per apropar-se sobretot i descobrir a aquest escriptor i al seu peculiar univers creatiu.

Ferran Aisa-Pàmpols (Publicat al suplement de Cultura d'El Punt Avui, 20 de novembre de 2016).